Tarda de Gener (És un somni, no vol ser un poema)

Tarda de Gener

(És un somni, no vol ser un poema)

Era una tarda gélida de Gener,

compartien taula, amistat , café

i alguna confidencia,

es varen agafar de les mans,

passats uns segons , ell es va adonar,

que els ulls d'ella tenien una brillantor especial.

Mirant-la fit a fit li va preguntar, Si?

I ella va contestar, Si !.

Ell es va apropar frec a frec,

i li va fer un bes als llavis

que l'esperaven entre-oberts, delerosos.

Sense paraules ,

va començar una bonica historia d'amor.

Fifo – Josep Lleixà 17-1-2017