Osset
de peluix (Sonet de mètrica lliure)
Pintura de Negar Saleh
Feia temps que havies marxat tendresa, vas fer-ho d’improvis.
Pensava que no tornaries però has tornat.
Ho has fet en un dia plujos de llàgrimes i sospirs
on les imatge viscudes m’han enlluernat.
Cara trista de gosset perdut,
mirada al infinit del seu cor vençut,
cap recolzat a l’espatlla acollidora
d’una dona preciosa de mirada tendra , encisadora.
Els dits de les mans fines de l’elegant dama,
recorrent el cabells del nen com si fossin cordes de
guitarra
feien musica que només ell sentia, música que en el
seu cor vibrava.
De tant en
tant, ell movia el cap de xiquet agraït.
Arraulint-se, demanava més arpegis de tendresa,
que donessin un bri de llum al seu cor adolorit.
Fifo – Josep Lleixà 20-10-2015
De Quatre Estacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario