És
com un moixonet
És com un moixonet.
La Piaf de las poesia,
la Grecó de le la cançó
diferent com era la Kalo,
fins ara dins d’una presó.
Vivia entre núvols espessos
anul•lada la raó,
sempre vivint en passat,
el present li feia por.
Ha trencat els
barrots de la gàbia,
ha d’aprendre a volar sense ales,
a viure en present i pujar les escales.
d’un futur prometedor.
Massa rima? Potser si,
Jo no sé dir-ho millor.
Fifo – Josep Lleixà 18-10-2015
Quatre estacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario