Setmana Santa Torrenca

 

(Ilustració de Tere Navarro)

EL MEU CRIST

 He anat conformant durant anys la meva espiritualitat (no religiositat) a partir de vivències, lectures, reflexions, meditacions. També buscant i demanant ajut a això que jo anomeno esperit, i poc a poc me he apropat a Crist, però al meu Crist. 
No soc teòleg, ni estudiós de la vida de Crits, soc un home del carrer que es fa preguntes, i intenta contestar-se-les Segur que poden ser rebatudes i ridiculitzades. Doncs si, però si vàrem ser creats lliures, les tenim que poder fer-les nostres sense dogmatismes
. Es massa important el tema. I dic:
 Crist es un ésser perfecte, evolucionat, que estan a la vora del Pare, tot i gaudint de la seva presencia, de la seva estimació, de la seva energia, de la seva llum, va tenir necessitat d’encarnar en un lloc i temps determinat, per poder explicar com s’havia de fer, per evolucionar d’un nivell d’existència a un altre. Per això, va utilitzar la paraula: sermons, paràboles. Va fer miracles, va curar malalts: els muts van parlar, els cecs van veure, els sords van sentir, els paralítics van caminar, els endimoniats van ser curats.
 Va caminar sobre les aigües, va multiplicar els pans i els peixos, va ressuscitar morts i tants i tants prodigis. També va patir per nosaltres, va morir a la creu i va ressuscitar o sigui va evolucionar a un altre nivell d’existència.

Aquest es el tret mes important de la seva vida que ens va deixar com element de reflexió, doncs segons jo crec, abans de la seva mort i resurrecció, durant la seva vida pública, va anant morint els lligams que el subjectaven a la matèria, condició necessària per la seva evolució.
 Nosaltres també morirem, però abans de la mort física, em de procurar morir, (com mes puguem millor), les coses que ens lliguen a la matèria: les personalitats, els desitjos, etc. Aleshores ressuscitarem a un nivell superior, des de on fins la mort ens semblarà menys feixuga. 
Tenim una sèrie de capes que ens envolten, que impossibiliten el nostre progrés espiritual, cada una que eliminem es un pas en el camí d’evolució. Hem de procurar traure-les totes, fins que no en quedi cap, fins que no siguem res, aleshores o serem Tot.
 Crist va deixat dit: Jo soc el camí, la veritat i la vida. També va dir que els homes som el Temple del Esperit. Doncs bé, segons això crec que el home no es un fi en si mateix, el home es el camí, el mitjà que utilitza el esperit per manifestar-se en aquest nivell d’existència, per poder evolucionar a un nivell superior
. El home es com un globus que abans d’enlairar-se ha de estar preparat. Per poder fer aquesta preparació , ha de estar subjecte a la terra a la matèria, amb pes amb llastra que no el deixi moure. 
Quan ja estiguem preparats, tallarem les cordes i iniciarem el nostre viatge que serà lent o ràpid en funció del llastra que siguem capaços d’anar abocant al exterior.
 En la Imitació de Crist (Kempis) hi han unes reflexions curtes però que expliquen molt bé, on la majoria dels homes ens quedem.
 Comencem el camí però en la part que mes ens necessita els deixem sol:
 Jesucrist té ara molts amadors del seu regne celestial, mes molt pocs que portin la seva creu.
 Té molts que desitgen la consolació, i molt pocs que vulguin la tribulació. 
Molts companys troba per a la taula, i pocs per l'abstinència. 
Tots volen gaudir amb Ell, més pocs volen patir una mica per Ell.
 Molts segueixen Jesús fins al partir del pa, més pocs fins beure el calze de la passió.
 Molts honren els seus miracles, però pocs segueixen el vituperi de la creu.
 Sense la creu jo no entenc el Cristianisme, sense la mort no hi resurrecció.

 Josep Lleixá. (Torredembarra, setmana Santa 2015)

Les Benaurances 
"Benaurats els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Benaurats els qui ploren: Déu els consolarà! 
Benaurats els humils: ells posseiran la terra! 
Benaurats els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
 Benaurats els compassius: Déu se'n compadirà!
 Benaurats els nets de cor: ells veuran Déu!
 Benaurats els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
 Benaurats els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!"
 (Mt 5, 3-10)