Translate

domingo, 15 de marzo de 2015

Freda com el gel (Poemari quatre estacions)


Freda com el gel

 El glaço no volia morir ofegat
 en el got de d'alcohol, volia surar.
 Amb el seus reflexos brillants,
 em convidava a gaudir del verí roig
 per ell poder ser alliberat del infern.

 Tu freda com el gel 
amb el teu mirar provocador
 em convides a tastar
 els teus llavis rojos com maduixes, 
saborosos, i dolços com la mel.

 Però no vull caure al parany
i que el gust del licor es torni fel, 
o que el teus llavis rojos, sensuals, 
ofeguin tots els meus anhels. 

 Tinc por a la fredor. 
Apuraré poc a poc el verí del got,
 i els teus llavis no mossegaré
 perquè també tinc por al foc.

 Fifo – Josep lleixà 15-3-2015
(Poemari Quatre estacions)

2 comentarios:

Unknown dijo...

Sensual i assenyat !!Preciós

Josep Lleixà dijo...

El que et deia Anna, suposo que un cop entrada la primavera els meus poemes seran mes bucòlics, parlaré més de floretes, ocellets, rierols.
La lluna, el sol. Les estacions marquen l'anim del poeta sensible jajajajaj.