Freda com el gel
El glaço no volia morir ofegat
en el got de d'alcohol, volia surar.
Amb el seus reflexos brillants,
em convidava a gaudir del verí roig
per ell poder ser alliberat del infern.
Tu freda com el gel
amb el teu mirar provocador
em convides a tastar
els teus llavis
rojos com maduixes,
saborosos,
i dolços com la mel.
Però no vull caure al parany
i que el gust del licor es torni fel,
o que el teus llavis rojos, sensuals,
ofeguin tots els meus anhels.
Tinc por a la fredor.
Apuraré poc a poc el verí del got,
i els teus llavis no mossegaré
perquè també tinc por al foc.
Fifo – Josep lleixà 15-3-2015
(Poemari Quatre estacions)
2 comentarios:
Sensual i assenyat !!Preciós
El que et deia Anna, suposo que un cop entrada la primavera els meus poemes seran mes bucòlics, parlaré més de floretes, ocellets, rierols.
La lluna, el sol. Les estacions marquen l'anim del poeta sensible jajajajaj.
Publicar un comentario