Que n'ets de bella amiga meva (poemari les quatre estacions).

Que n'ets de bella amiga meva.

 Que n'ets de bella amiga meva

 que n'ets de bella!

 Amb tu tot floreix, 

 sobre la poncella. 

 Els rierols joiosos, juganers,

 saltant com cabirols i fen tombarelles,

 fan que pel seu frec enamorat amb la riba, 

esdevinguin besades d'amants a donzelles.

 Que n'ets de bella amiga meva, 

que n'ets de bella!

 Amb tu, les albades son llum i color,

 les vesprades font d'inspiració d'enamorats,

 que escoltant la música del silenci, 

aixecant la vista al cel ja il-luminat,

 cerquen amb desig la seva estrella.

 Que n'ets de bella amiga meva

 que n'ets de bella! 

Que bonica ets Primavera. 

Fifo – Josep Lleixà

(Poemari les quatre estacions)