L'exit te un preu

La capuxeta versiò Torrenca ja és un clasic del Grup Canticontes. Ahir vam representar-la a la Biblioteca, que feia una celebració.
He dir que jo cantava d'alegria perqué l'angoixa de la por escénica ja havia passat. El meu paper és el molt important i te un dialeg molt extens, cosa que m'obliga ha memorit-zar. tins nomès dues intervencions a la funció però totes capdals. En la primera contesto a una interpelació d'una companya : "UUUUUUUUUUU" el merit està en el toc que li donc a la frase. Segona, despres que el personatge que represento el Llop dorm la mona efecte d'una bona ració de Wiski faig la meva marevellosa segona intervenció i faig uns sorollos guturals imitant els ronquits. "Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr. No vull ser vanitos però la meva actuació ha esta la mes aplaudida. El públic sap reconeixer quan un actor ha trrepitjat molts escenaris i sap transmetre emocions com ho faig jo. Estic desitjant saber quin paper em donararan a la propera funció. He de dir que dintre el grup hi ha molta enveija, no soporten que un altre tingui exit.