Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
domingo, 28 de octubre de 2012
Imatges que parlen
El meu bon amic Ignasi Espinosa, és un acaparador de premis fotogràfics. És un viatjer incansable i junt a la seva companya a donat la volta la mon, i ha portat en fotografies testimonis que reflecteixen molt bé la vida quotidiana del Païs visitat. Un home sensible que el mateix et fotografia un jardí de cactus, una flor, o les arrugues d'un pages o la mirada trista d'una dona ja entrada en anys. La meva felicitaciò pel seu merescut premi del que us ofereixo un petit tast. Gracies Nacho.
sábado, 27 de octubre de 2012
Aixi m'agrada amb cara de mala llet.
Al nen està emprenyat, té molt clar el que vol i diu que ell és Català. I si algún dia decideix ser d'un altre Païs ja ho decidirà quan sigui més gran i a lo millor es fa Andorrà. No vol que el deixin ser, ES Català i prou, oi que és cenzill?.
Les primeres paraules de la seva mare van ser en català, les primeres cançons per tranquilizar-lo o fer-lo dormir també, quan xuclava el mugró de la seva mare encara no parlava però pensava "que n'estic de bé arraulit als braços de la meva mareta" i de tant en tant la mirava i somreia.... entremaliat. Quina ment perversa maquina aquest disbarats de la "'españolizaciòn" es que s'han begut l'enteniment? No s'adonen que això és un genocidi? Com poden borrar i privar dels seus origens a tot un poble?. Els Tribunals Internacionals tindran que prendre nota. Tenim que estar alerta ens volen alienar, fer perdre el seny, la rao, en volen anular com persones i poble. O consentirem?.
jueves, 25 de octubre de 2012
Carta d'un amic Torrenc a una Aragonesa
Hola
Isabel: A ver si soy capaz de contestarte sin herir su
susceptibilidad..
Vives en un
mundo que tu te has creado, al que no dejas entrar a nadie que no lo
entienda como tu. No entiendes que de mundos hay muchos, de personas
también y de formas de vivir y enfocar la vida muchas más. Y no
concibes que estas otras forma de “vivir” son tan correctas como
la tuya.
Dices
que tienes más derecho que yo a vivir. Y yo te digo que yo tengo
derecho a ser feliz y a buscar la felicidad según yo la entiendo.
Respecto al primer punto te confundes, tu tienes el mismo derecho que
los demás, o sea NINGUNO.
El
derecho lo estamos creando cada día según nuestra forma de ser., y
tu estás convencida que los demás se deben a ti, que tu estás por
encima de la media y por esto los demás tienen que aceptar tus
consejos. Estos consejos valen para ti y tu forma de pensar pero cada
uno tenemos un nivel no - me refiero al cultural – que hace que
vivamos nuestra experiencias en otro plano ni mejor ni peor.
. Yo no doy
consejos pero si comparto vivencias. Puede que me confunda pero a
pesar de tu discurso elevado, ilustrado etc, eres una mujer que tiene
carencias y temores. Y yo creo que mayormente están en que no has
vivido el sexo con plenitud. Como se dice vulgarmente “no te han
follado bien”, a lo mejor por que no te has dejado.
Las cosas
las complicas haciendo y haciéndote preguntas.
Mi forma de
entender la vida te la resumiré brevemente.
El
pasado me sirve para extraer aprovechas las experiencias, tanto
positivas como negativas pero sin nostalgia, es pasado y ya está
vivido. El futuro está tan mezclado con el presente que no me
interesa. Futuro a que, a unas horas, a unos días, a unos meses a
unos años.. Seguro que se cumplirán mis proyectos?. Por lo tanto
vivo el PRESENTE
Has
leido del Antiguo Testamento el Eclesiastés, en uno sus capítulos
habla de la dualidad existencial. – Tiempo de reir y tiempo de
llorar, tiempo de sembrar y tiempo de recoger – etc. Pues ahora mi
tiempo aunque a ti te resulte extraño comprenderlo es tiempo -de
amistad y tiempo de follar.-
Evidentemente
con una mujer inteligente, y de estas las hay de todas las edades que
saben escoger el grano de la paja,
Yo a
Zaragoza no iré, tu en Torredembarra tienes tu casa. Si vienes
hablaremos de filosofía, psicología, sociología , espiritualidad,
teología, teosofía de todo menos de política. Si te gusta
beberemos un buen vino y al final follaremos como locos y verás como
todos estos perjuicios hechos a priori desaparecerán. Besos Petons.
L'exit te un preu
La capuxeta versiò Torrenca ja és un clasic del Grup Canticontes. Ahir vam representar-la a la Biblioteca, que feia una celebració.
He dir que jo cantava d'alegria perqué l'angoixa de la por escénica ja havia passat. El meu paper és el molt important i te un dialeg molt extens, cosa que m'obliga ha memorit-zar. tins nomès dues intervencions a la funció però totes capdals. En la primera contesto a una interpelació d'una companya : "UUUUUUUUUUU" el merit està en el toc que li donc a la frase. Segona, despres que el personatge que represento el Llop dorm la mona efecte d'una bona ració de Wiski faig la meva marevellosa segona intervenció i faig uns sorollos guturals imitant els ronquits. "Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr. No vull ser vanitos però la meva actuació ha esta la mes aplaudida. El públic sap reconeixer quan un actor ha trrepitjat molts escenaris i sap transmetre emocions com ho faig jo. Estic desitjant saber quin paper em donararan a la propera funció. He de dir que dintre el grup hi ha molta enveija, no soporten que un altre tingui exit.
He dir que jo cantava d'alegria perqué l'angoixa de la por escénica ja havia passat. El meu paper és el molt important i te un dialeg molt extens, cosa que m'obliga ha memorit-zar. tins nomès dues intervencions a la funció però totes capdals. En la primera contesto a una interpelació d'una companya : "UUUUUUUUUUU" el merit està en el toc que li donc a la frase. Segona, despres que el personatge que represento el Llop dorm la mona efecte d'una bona ració de Wiski faig la meva marevellosa segona intervenció i faig uns sorollos guturals imitant els ronquits. "Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr. No vull ser vanitos però la meva actuació ha esta la mes aplaudida. El públic sap reconeixer quan un actor ha trrepitjat molts escenaris i sap transmetre emocions com ho faig jo. Estic desitjant saber quin paper em donararan a la propera funció. He de dir que dintre el grup hi ha molta enveija, no soporten que un altre tingui exit.
lunes, 22 de octubre de 2012
Era tan bonic...........
Al contrari de fa uns dies avui no
plou, fa sol però hi han uns núvols que amenacen turmenta.
L'especie humana som complicats, imprevisibles. Recordeu que fa pocs
dies feia esment de la felicitat de la que gaudien aquella parella
amiga – i que els amics compartíem - que volien iniciar un
projecte de vida en comú?. Doncs sembla que aquesta relació abans
de començar ja trontolla.
Tots li-lusionats per la boda però
si he de ser sincer mes encara per la acomiadament de solter – la
núvia ho feia un altre dia – que ja s'estava preparant.
L'encarregat de organitzar-ho, la persona que s'havia ofert estava
planejant fer una festa de la que durant molts anys es parlaria a
Torredembarra i jo diria que a tot el Baix Gaia. Ara ja no val la
pena ni explicar el format, ni contingut doncs estem decebuts.
El motiu concret de la “ruptura”
no es sap de cert, però si que alguna filtració apunta a que el
nuvi abans de comprar el meló el volia provar. A l'alçada dels
temps actuals això sembla versemblant. Es cert que la majoria de la
“penya” som d'un altra generació, però segons en quines
qüestions tenim la mentalitat oberta i si és aquest el motiu, la
veritat no entenem com l'amic no ha pogut olorar i comprovar la
textura de la peça que vol assaborir. Bé son qüestions que naltros
no podem sol-ventar i menys aconsellar.
Ara bé reunits d'urgència el
Comitè organitzador del comiat de solter, hem fet una proposta, mes
que una proposta un preg, un crit desesperat al nuvi, perquè no faci
pública la seva decisió – es veu que es ferma – fins passada la
celebració de la Festa del seu comiat, molts teníem posades en
aquesta festa moltes esperances, ja sabeu allò de “La mujer toca
la mecha y el demonio la enciende” No se si es rou bé aixi però
segur que enteneu el que vull dir. Son temps de crisis en molt
aspectes.
¡ Aguanta, aguanta uns dies amic! ,
sigues pacient uns dies, tu també podràs gaudir del teu comiat i a
lo millor en lloc del meló tens l'oportunitat de menjar-te una
síndria que es mes sucosa.
Fifo (J-Lleixà) 22-10-2012
domingo, 21 de octubre de 2012
L'Hora de Eukadi
21 ecaños Bildu gutxienez Catalunya preferdia nire aukera delako lortu nahi nuke.Gora Euskadi.Kataluniako Gora free.
sábado, 20 de octubre de 2012
Goig pel retrobament
El meu mon, el meu univers particular
s'esta expandint, cada cop hi han mes estrelles al meu voltant, cada
cop m'adono que hi ha mes gent que m'estima, i jo tinc cada cop mes
amics i parents que estimar, Soc afortunat.
Es cert que hi ha forats negres que
han absorbit als parents i amics traspassats, però estan en un altra
dimensió. Alguns son estrelles vermelles que encara brillen, tot que
son a anys llum, però retornarem tots al TOT.
L'important és portar-los ha tots
dins el cor i segur que algun dia ens reconeixerem. Avui he plorat de
goig. Gracies.
viernes, 19 de octubre de 2012

Si algú es sent al·ludit i té ales, que no voli. El refrany que cantaré és adagi de carrer; ja m'el deian al bressol: Si els fills de puta volassin no veuriem mai el sol! Potser ajupi'ns sovint, no és per habit ni caprici, qu'és per-a esquivar qu'el cop i esperar el moment propici tant si's vol com si no's vol. Si ...
els fills de puta... Al camp la fruta es pudreix; hi ha masa intermedaris; "no hi ha planificació", així ho diuen els diaris i així reça el camperol: Si els fills de puta... A Suïssa han ingresat mils de milions a cabaços; després diuen qu'és el obrer el culpable d'els fracasos i la manca de control... Si els fills de puta... A la ciutat hem da cul; ningú s'aclareix, tot falla; ja no podem respirar: tothom més o menys la balla des l'Agost fins el Juliol. Si els fills de puta... Sorten al carrer, están cansats de falses promeses; sona un tret com un fuet i cau mort, les mans estesas, deixa dona, fills i dol. ¡Si fils de puta... Heu d'oblidar, si podeu, aquests 40 anys de glòria; a mi no'm preocupai gens perque tinc mala memòria i el cap dur com un pinyol. Si els fills de puta... L'unitat no té destí, l'univers no és cap llimona; tinc un passaport que diu: "ha nascut a Barcelona i, per tant, és espanyol". Si els fills de puta... Jo cada cop veig més clar qu'el poble diu el que pensa, d'ell he aprés aquest proverbi, i amb mutua complaença cantem com un home sols. Si els fills de puta volassin no veuriem mai el sol!
Tot te el seu significat, roda el mon i torna el mon, Sóm naltros els que tenim que doanr una petita empenta a la roda del destí perquè no ens torni a la foscor de temps passats. No podem deixar perdre aquesta gran oportunitat, fora pors, la por la tene els altes per això van sembran mentida una rera l'altra. Visca Catalunya lliure.
La Plaça de la Font de Torredembarra
Una bona noticia pot fer canviar
l'estat d'ànim de qualsevol, encara que el dia sigui nuvol i gris
com avui aquí a Torredembarra.
Una bonica historia d'amor que te
com protagonistes dos bons amics. Han decidit casar-se. Tenen una
edat per saber el que fan i haver rumiat prou bé la decisió. Ens
agafat a tots a contrapeu fins i tot a la filla d'ella que està
feliç com un gínjol. El que no se com s'adreçarà a la parella de
la seva mare com “Pare” Papi” o pel nom propi. El temps portarà
les coses a la normalitat.
La plaça de la Font ha estat
testimoni de més d'un començament de aquest feliços esdeveniments.
Plaça amb un encant especial que predisposa al enamorament, lloc de
trobada dels Terrencs per fer petar la xarrada.
Els seus tendals o para-sols que
cobreixen tota l'amplada de la plaça han aixoplugat mes d'un sospir
que escapava cap el cel blau de la Torre i l'han fet tornar a tocar
de peus a terra.
Mirades encreuades entre clients i
clientes del quatre bars que hi han a la plaça han estat l'inici
d'una bona amistat o com en aquest cas una bonica historia d'amor. Em
feu enveja.
Ai la Plaça!! la plaça e la Font
o dels bars, quin encanteri te per fer-te tornara a sovint? Avui jo
seré fidel a la meva costum. No penseu malament només busco
conversa. .
I el burro continua rient, son de mal-ascla
Conversa entre un amic i la meva
resposta:
- Ell.- Por el apellido, ¡ que no es tan lleix! parece Ud de madre
Española. Llàstima que l´aixi cambiat per una Burra secesinista
Catalana. La historia de Cat. es la de España, encara que los
Fascio-secesionistas lleven 30 añs embrutan.
- Jo.- Te equivoques el que passa es que soc modest
i no utilitzo el meu segon cognom tal com es, per no donar pabul a
comentaris desagradables -soc de sang roiga- em dic Lleixà -Accent
obert - Fernández del Ampurdà . com veus els acccents d'origen
Euskaldún son tancats el català obert. No ofende quien quiere sino
quien puede. Sabes majete queindijo esto?
Pregunta d'un amic i la meva contesta
-
Don Josep y en esa "consulta" suya podré
opinar yo? o como soy valenciano no tengo derecho a opinar sobre lo
que pasa en ESPAÑA y su futuro??????????
- Tu podrás opinar quan el Païs Valencia d'una
forma lliure i democrátrica vulgui afegisr-se aquest projecte que
en diem Païsso Catalans, Catalunya Nord, Les Illes Principat, Païs
Valencià, Tenim una Historia i una llengua comuna, si si, ara
dirás que no, doncs si jo parlo el Valenciá del Nord, qque passa?
que Alcanar i Vinaroz son de diferents cultures, que tenen diferent
economia? que les taronjas d'un lloc son diferents a les del altre.
que la parla que utilitzen te un altre nom? Si el te es perque hi
ha gent interessada en dir-ho. Joc soc del Montsià i se el que
dic. Tu si et sents español farás bé d'interesar-te per els
afers dels nostres veins als quals com a poble repeto faltaria mes,
els que no poden opinar sobre la meva vida son els que no em
coneixen de res. Tu si vius a Catalunya tens el dret de sentir-te
com vulguis, com jo, i no per aixó ens hem d'estripar les
vestidures. Tinc un amic que es va cassar amb voluntad de fer-ho
per vida, va signar papersr i va donar el si devant l'altar, al cap
dels anys el matrimoni no va funcionar i va decidir separarse, els
seu sogres i parents no tenien que fotre res de la decisió del meu
amic, no era possible la convivencia i la va trencar, es mereixia
ser feliç i ara ho es. Que faries tu en el seu cas? preguntaries a
tota la gent del teu poble o ciutat quina decisió tenies que
prendre? Es que no entenc que per unes coses sigeue tant
escrupulossos de la Llei i per l'altra la paseu pel forro. El dia
que Murcia vulgui prendre una decisó que ho faci, jo no soc
espanyol soc català i prou i no tinc cap animaversió contra els
ciutadans d'altres terras, ni contra els que vivin aquí pensen
diferent, Pero collons "Dixam viure la meua vida" Tot
aixó que et dic quan vulguis tranquilament ho podem parlar al
costat d'un café o una cerveza.
jueves, 18 de octubre de 2012
Bernat-Carles Serdà
He acabat un llibre “El Universo de Carl Sagran” i m’ha deixat “cao”. Havia llegit força sobre el model d’un nou paradigma. La llei de la predicció. Però avui se m’han generat preguntes i no sóc capaç de resoldre ans a la inversa estic enteranyinat. La geometria es troba immutable en la natura, representa les diferents estructures universals. Macroformes models dels astres s’identifiquen amb un ordre idèntic per exemple en les cèl•lules sanguínies. També en arquitectura? Les piràmides? ... Geometria i vida. Les components estan relacionades amb el tot ? La teoria de la complexitat és un cadenatge de funcions que explica que una disfunció micro pot suposar l’aturada total d’un sistema. Pe Una lleu modificació d’una corba del registre de l’electrocardiograma, pot suposar una aturada cardíaca. En llenguatge poètic considerant la teoria del caos amb l’efecte papallona o la roda de l’aigua: l’aleteig d’una papallona pot generar un tsunami a l’altra banda del món. Una microforma és un fractal de la mateixa relació o vibració còsmica complint una llei? La modificació o pèrdua de continuïtat de la forma comporta disfunció universal? Les corbes de la borsa tenen un efecte en la conducta social (Oxaca)? Realment el que ens passa a la vida no és fortuït o atzar sinó que era provable? Tot respon a una teoria perfecta? Tal i com passa al conjunt de Mandelbrot ? Els signes externs naturals d’una persona m’informen d’un diagnòstic a llarg termini? Puc anticipar el futur a partir de la conducta, la postura i relacionar-ho amb l’efecte que provoca?
miércoles, 17 de octubre de 2012
Fins i tot els burros stàn avergonyits. Burro......
Bienquerido ministro:
Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto...pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.
Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu...bueno...de un corral de pollos..!!
Sí sí...usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos...tocar al dos...para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra...ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando.
Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro.
En España todo s'está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla...Bueno...tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde, y quiere llover, así que buen viento y barca nueva...
Un catalán en proceso de españolización.
Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto...pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.
Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu...bueno...de un corral de pollos..!!
Sí sí...usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos...tocar al dos...para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra...ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando.
Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro.
En España todo s'está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla...Bueno...tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde, y quiere llover, así que buen viento y barca nueva...
Un catalán en proceso de españolización.
martes, 16 de octubre de 2012
Libertad libertad sin ira libertad......
Aviat ho sabrem tot! Carta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels set ponents constitucionals, tramesa pel professor Enric Casulleres de la Universitat de Vic. Una informació per escampar arreu del món i posar en evidència l'oprobi i la cadena!
Distinguido y admirado don Miguel,
En vano he esperado que terciase usted en el debate sobre el proceso de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal argumento contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad en términos constitucionales, me gustaría que usted recordase a los españoles en qué circunstancias fue incorporado a la Constitución el artículo donde se alude a la indisoluble integridad del territorio español, y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en su redacción. Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó,con membrete del Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde
se estaba debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran
aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional. Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados
de origen y nulos de pleno derecho.
se estaba debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran
aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional. Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados
de origen y nulos de pleno derecho.
La anterior petición no menoscaba la alta consideración que nos merece su ilustrada aportación humanística e intelectual a la convivencia entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países, espero).
Reciba mis más respetuosos saludos. Suyo,
Enric Casulleras
lunes, 8 de octubre de 2012
Tot ens és favorable, Independencia
programa MISTERIS amb Sebastià D'Arbó, emès a 8TV.
enllaç
http://www.youtube.com/watch?v=E85yyWsvYnE
"Catalunya serà independent". L'astròleg Jesús Gabriel ens dóna la data en què definitivament Catalunya formarà un estat propi i independent.
Una primícia del programa MISTERIS amb Sebastià D'Arbó, emès a 8TV.
enllaç
http://www.youtube.com/watch?
"Catalunya serà independent". L'astròleg Jesús Gabriel ens dóna la data en què definitivament Catalunya formarà un estat propi i independent.
Una primícia del programa MISTERIS amb Sebastià D'Arbó, emès a 8TV.
domingo, 7 de octubre de 2012
Tinc son i resaca però estic conetent. Ahir, millor dit aquesta matinada , 1-10-2012 he participat en les 24 hores de versos de carrer a Tarragona. El lloc l'Ateneu llibertari el tema propossat l'erotisme (era l'hora adecuada).
El mateix tema ha...
El mateix tema ha...
estat tractac per un jove poeta que ha parlat del erotismee amb sensibilitat i humor, jo he utulitzat la meva vessant erotico/ironic/guarrrindonga. He de dir que la majoria dels meues poemes brollen dels sentiment, aquesta petita part neix d'esperiencies propies viscudes o somniades.
He estat molt ben acompanyat pel poeta, músic, i moltes coses mes Daniel Orenetu que tambè ha rectitat/cantat acompanyat per la guitarra peces propies. Em fet un poema meu “Julivert meu” a duo i a ritme de rumba que ha quedat precios.
He ofert diferents poemes, i tal com el públic s'engrescava el to i l'intenció dels poemes anava en funció de la demanda que es notava en l'ambient. El Sonet del cava, Calçot vora la flama, La figa, La canço protesta, El joc de la tortuga i altres han estat les llegits i aplaudids. Nit rodona la poesia a triumfat.
He estat molt ben acompanyat pel poeta, músic, i moltes coses mes Daniel Orenetu que tambè ha rectitat/cantat acompanyat per la guitarra peces propies. Em fet un poema meu “Julivert meu” a duo i a ritme de rumba que ha quedat precios.
He ofert diferents poemes, i tal com el públic s'engrescava el to i l'intenció dels poemes anava en funció de la demanda que es notava en l'ambient. El Sonet del cava, Calçot vora la flama, La figa, La canço protesta, El joc de la tortuga i altres han estat les llegits i aplaudids. Nit rodona la poesia a triumfat.
Josep Lleixà (fifo)
sábado, 6 de octubre de 2012
Cooooooooolloooooooons
martes, 2 de octubre de 2012
La cremallera em porta de cap
Fa dies que em barrunta pel cap un dubte. Aquesta nit ha estat company de vigilia molta estona, poder vosaltres hem podeu donar el vostre parer. M'agradaria que ho fesiu, Alla va : Els que porteu pantalons que feu primer cordar-vos el botó de la cintura o bé pugeu la cremallera, o al enrevès? Per favor contesteu estic engoixat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)