Independencia

Independencia

A mitjans del anys seixanta amb un grup d'amics els diumenges anàvem a ballar als locals propers al nostre barri: El Mas Guinardó, La Formiga del Clot, Als Teixidors de Poble nou i on més ens agradava anar era al Casino d'Hortal (Casinet). Al Hivern la sala interior amb “palcos” al voltant, i a l'estiu la pista al aire lliure. Sobre tot i anàvem per les noies que les veiem especials (un amic va fer núvia i als anys es va cassar). N'havia una, la Independència, que em tenia el cor robat, però era molt difícil d'abordar doncs sempre anava acompanyada de la seva mare que per cert es deia España si, si amb Ñ

Anaves a traure-la a ballar, i el que feia la Independència era mirar a la seva mare buscant el seu consentiment, “que voldria ballar” mirada a la España i contesta NO, Giraves cua vermell com un tomàquet, fracassat, humiliat avergonyit no per la Independència, per la seva mare la España que volia controlar en tot a la seva filla.

Resumiré per que la cosa és molt llarga. Després de molt de intents fracassats, d'animar-me amb alguna copa de conyac (Els cubates no s'estilaven encara) Un bon dia vaig trobar baixa de defenses a la España i vaig poder traure a ballar a la Independencia. Tarde quasi rodona però no complerta, Varem quedar per un dia trobar-no a soles i així va ser.

Quan ho tenia “tot” al meu favor quan ja podia decidir, vaig fracassar d'una manera estrepitosa. Per l'edat només sabia teòrica i la Independència em demanava quelcom mes...., enteneu?.

Va marxar molt emprenyada amb les seves amigues Llibertat i Democràcia i mai mes l'has he tornat a veure.

Fifo 1-8-2012 (J-Lleixà)