D'aquí en endavant m'he
fet el propòsit de no participar, ni assistir a cap acte de caire
reivindicatiu que no sigui per assolir la Independència. Que voleu
canviar el nom d'una plaça? Feu-ho, algun dia proposaré canviar el
nom de l'estació de França – Estat que oprimeix a Catalunya del
Nord – i segur que estaré jo sol. Sembla que escrigui dolgut?
Dolgut no, decebut si i m'explico. Ens agrada - la majoria -
participar de grans concentracions perquè allí som anònims, en el
moment que hem de fer visible el nostre descontent i que sens pugui
senyalar en el dit pel carrer ja ens costa mes. Si tenim que posar
l'estelada al balcó alguns diuen que això es una provocació que no
toca. Si en un recital patriòtic de poesia recitem aquell poema del
Brossa que acaba dient “Gloria al bunyol ha mort el dictador mes
vell d'Europa. Una abraçada mor i alcem la copa” sens diu i si hi
ha algun franquista no creus que es pot molestar? I jo li dic i que
ha de fer aquí un franquista?. Sempre acollonits.
Dic això perquè ahir
després d'uns mesos vaig tornar a pagar l'euro de la recepta i a mes
la taxa o com es digui estatal. Es veu que érem uns quants ingenus –
pocs – que creiem que la gent, aquest tema se'l faria seu. No ha
sigut així, Accions que fetes en forma massiva poden donar fruit no
les portem a terme peque amb l'excusa de que "no servira per res" no
les secunden. Que la prudència no ens faci covards. Tants catalans,
tants analistes polítics. Fer grans proclames patriòtiques es el
nostre taranna. Si després del 11 sens demana algun sacrifici el farem?. A
la Mani hi estarem tots, al dia següent donarem la cara?. Evidentment
encara queden patriotes que el seu compromís es ferm. Visca la Terra.
Fifo 23-8-2012 (J-Lleixà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario