Moles vegades fa por enfrentar-se a la realitat

Soc enamoradís i poruc a la vegada. I com tinc por al fracàs no manifesto els meus sentiments, i aixi com no em diuen si o no, sempre tinc esperança i l il·lusió.

A mes tinc la mala costum de llegir certes teories que avalen la meva forma de ser m'explico: El Gat de Schrödinger es un experiment que consisteix en posar un gat, juntament amb un matràs que conté un verí i una font radioactiva, en una caixa segellada. Si un comptador Geiger detecta la radiació, el flascó es trenca, alliberant el verí que mata al gat. La interpretació de la mecànica quàntica de l'Escola de Copenhaguen, implica que després d'un temps, el gat està a la vegada viu i mort.

Saps quan es desvetlla l'enigma? Quan s'obre la caixa fins aleshores el gat com dic al punt anterior, està viu i mort a la vegada.

Amb les dones em passa el mateix -amb una -, tinc por d'obrir la caixa perquè no trobi morta la meva il·lusió, per tant no tinc el no, però tampoc el si, i em conformo a somniar que alguna vegada la caixa s'obrirà sola cosa totalment impossible