Translate

domingo, 15 de noviembre de 2009

Tot te una explicació


Fins fa uns dies estava preocupat, emprenyat, dolgut, desconcertat en fi fet un mar de dubtes i sentiments contraposats.
Sabia que ens fotien els quartos de quina manera i la quantitat. He assistit a xerrades, debats, conferencies que m’ho han aclarit. Fins i tot ja se explicar que son les Balances Fiscals, El PIB, el Finançament, el principi d’ordinalitat i molts més tecnicismes, que si no fos per L’espoli Fiscal mai hauria comprés.
Bé, m’explicaven totes aquestes coses, però ningú gosava a aventurar el destí de les quantitats espoliades. Que si amb aquests diners el Madrid a fixat a Ronaldo, que si ....
En fi que el poble te molt mala llet i sempre pensa en el pitjor.
Mira per on, al fi es sap on van a parar part dels nostres “calers”. Això es transparència fiscal. Doncs a una finalitat lloable, a que els nens i nenes extremenys siguin més feliços a que pugin gaudir del seu cos i amor propi sàpiguen com “pelar-se-la”.
Si aquest aprenentatge les fet el Rodriguez Ibarra de segur que no es tingut tant mala llet amb les seves relacions amb Catalunya. Catalans, vosaltres us la masegueu amb dues pedres, fins que els manuals estiguin enllestits.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Ja sabem fa anys que se la pelen a costa nostra.

Anónimo dijo...

En fi que hi farem si son "feliços" i "felices" a costa nostra la culpa no es seva es nostra per permetre-ho. Ja se sap "cornuts i pagar el beure". Que en som de rucs els catalans. Com deia aquell filòleg descavalcat de les llistes electorals: "fins quan ha de durar la broma?". Cal que fem una passa enrera, ens Reagrupem i saltem la pared tots junts.

Anónimo dijo...

D'espoli no n'hi ha. Catalunya és una Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol de les autonomies. Catalunya està sotmesa a la llei de finançament de les CCAA. Les diferències entre CCAA les gestiona un fons de compensació interterritorial.
Una altra cosa és que se suposi que si Catalunya fos lliure quina diferència de balances fiscals caldria aplicar per tal de recuperar la independència econòmica.
Només caldria pensar si això fóra possible entre Espanya i la Unió Europea seria una tasca de difícil evaluació.
Entre Catalunya i Espanya aquest debat és estèril per part del costat d'Espanya. Podran fer la quantificació econòmica des del punt de vista tècnic, però mai des del punt de vista polític.
Es tracta d'una tasca inconmensurable, com si volguessim la independència de Torredembarra i ens posessim a calcular...
Vull dir que les pretensions d'independentisme polític tenen més futur dins la Unió Europea que les d'independentisme econòmic.

Josep Lleixà dijo...

No entenc el teu discurs, quines balances es tindren que aplicar si forem independent? O es que com a parella separada ens obligarien a pasar-los-hi un tant?. Que tindriem que pagar un cost economic per la nostra llibertat?.
Sols faltaria això. Ser independents comporta el risc de administrar-se en llibertat.