Parlar amb les flors

 Vull parlar amb les flors

Ara en la meva solitud forçada, vull parlar amb les flors.                                                                          Elles em diuen que estic foll, 

doncs després de tant de temps de tenir-les oblidades, 

no entendré el seu llenguatge.

Em diuen que agraeixen les paraules

però que hi han moltes maneres d'estimar. 

Mirar-les amb tendresa

acariciar-les com es fa a un amant

bufar suaument les seves fulles

per espargir la rosada matinera 

i ajudar-les a començar el dia radiant.

Estic coneixen especies del bosc

en les que mai havia reparat.

Hi han flors de tots colors 

i totes volen ser amigues.

Les d'un rogle de lliris es barallen per fer-se notar,

criden s'esvaloten tots ells volen parlar.

En hi han unes de color grog, 

una d'elles mig pansida 

que em diu que per elles la vida

es morir i tornar a començar.

Unes humils de color violeta 

menudes, però amb molta i gran saviesa 

em, fan aquesta reflexió, 

després d'un final sempre hi ha un principi,

ara estem a punt del final. 

Els mòbils desapareixeran, 

també els ordinadors,

i us queixa-reu avorrits

sense, programes de la televisió,

l'únic  que quedara d'aquesta dissortada historia

es l'aroma nostra, 

la de les flors.

 Ah! tindrem que començar al principi,

 a fer foc fregant llenya seca  i branquillons.

Res haurà canviat. 

Fifo – Josep Lleixà