Ja no es fan solcs
Ja no és fan solcs als camps de oliveres
ja no és llaura amb matxo i arada
ja no hi ha aquella ratlla recta fins final del bancal.
Al llaurador no li molesten les branques verdes de l'olivera
que en algun caminar enfonsant la rella
més que despertar-lo d'un negre somni.
l'ajudaven a somiar.
Veia i somniava que les olives sevillenques fargas o morrudes
totes negres lascives i madures,
eren el botó de color fosc que coronava
el turgent pit de la xica que estimava
la xica el seu desig a la que mai ho havia dit.
Aixi va comencar el poeta
amb la rella fent solcs durant el dia
i somniant per la nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario