With my irrefenable need to write and deiar not stand my writings and poems. But with all due respect, I wanted to deepen your poem, and I believe that the best Nabera was translated into my language, Catalan, Sanaa Uppal forgive my boldness. Fifo - Josep Lleixà.
ABSÈNCIA
--------------------
(ART PER Pr Rajan)
Estimat
La bellesa és on no puc trobar-te.
Quan tu no ests allà
jo i sóc
I quan estic
tu ests a tot arreu.
On no hi ha camps
I tot està emblanquinat sense esquirols ni llebres
On en reclusió, els olors dolços d'oci són infinits
Només en aquest moment et puc rastrejar
Vindre a tu lliurement
amb el més tranquil escoltar
Com mai ho havia fet abans
Ara aquesta vegada serà per sempre.
No sóc la mateixa d'abans,
més pacient ,indulgent i preparada
El més interessant és l'impactant i poderosa passió
El meu somriure és el resultat més natural de la seva desaparició
I la meva veritat s'infla en un amplia mort
Llavors estic molt conscient de la majoria dels sentiments
Aquesta distància ens separa
On els traços galants de disseny de destí
comencen impressionar sense saber-ho
I la ment és l'únic que queda.
On hi ha la més estranya i meravellosa llum l'interior
de les òrbites, meteors i galàxies
que descuidadament surant dins nostre
el mateix que en algun lloc de l'espai exterior.
Llavors sé que existeixo com el temps
igual que el canvi periòdic de les estacions
Igual que les papallones que volen d'un pensament a un altre
i alimenten i omplen la buidor de meva ànima.
Igual que les converses curtes dels ocells en una sola branca
escolto la seva absència com la música i agitar de les fulles on no hi ha herba
Cels es reuneixen al voltant meu
I em portem al més profund
dels avencs de memòria girant
on es pot volar més enllà de qualsevol estat
Sense necessitat de confessar o ser coherent.
Sóc l'única cosa esplèndida que està succeint
en aquest moment d'esperança i alegria.
Sóc la superfície,
la més ferma a continuació.
Quan la teva veu ja no es sent
M'arriba com una galleda al pou buit
Alt i clar
Es fa ressò i crida el meu nom en els prats persistents
Igual que milions de tempestes canta en la meva oïda.
Estimada
La bellesa fa que en la teva absència sóc el límit
Retirant i refusant
cada vegada,
Perquè al final del temps
sempre està el començament de l'eternitat
Retirant i refusant
cada vegada,
Perquè al final del temps
sempre està el començament de l'eternitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario