INMORTALIDAD
Cuando en el éter fúlgido y sereno
Arden los astros por la noche umbría,
El pecho de feliz melancolía
Y confuso pavor siéntese lleno.
¡Ay! ¡así girarán cuando en el seno
Duerma yo inmóvil de la tumba fría!...
Entre el orgullo y la flaqueza mía
Con ansia inútil suspirando peno,
Pero ¿qué digo? -Irrevocable suerte
También los astros a morir destina,
Y verán por la edad su luz nublada.
Mas superior al tiempo y a la muerte
Mi alma, verá del mundo la ruina,
A la futura eternidad ligada.
Autor:
José Maria Heredia
Traducciò:
Josep Lleixà.
IMMORTALITAT
Quan
en l'èter fúlgid i serè
Cremen
els astres en la nit ombriva
El
pit de feliç melangia
I
confús paüra segui ple.
Ai!
Així giraran quan embolcallat
en un llançol
Dormi
jo immòbil en la tomba freda! ...
Entre
l'orgull i la feblesa meva
Amb ànsia inútil sospirant no tinc consol
Amb ànsia inútil sospirant no tinc consol
Però
què dic? -Irrevocable sort
També
els astres a morir destina,
I
veuran per l'edat la seva llum ennuvolada.
Mes
superior al temps i a la mort
La
meva ànima, veurà del món la ruïna,
A
la futura eternitat lligada.
1 comentario:
¡¡¡Muy bien Josep!!!
Gran poema y linda traducción.
Un beso, Pris
Publicar un comentario