IMMORTALITAT José Maria Heredia

INMORTALIDAD

Cuando en el éter fúlgido y sereno
Arden los astros por la noche umbría,
El pecho de feliz melancolía
Y confuso pavor siéntese lleno.
¡Ay! ¡así girarán cuando en el seno
Duerma yo inmóvil de la tumba fría!...
Entre el orgullo y la flaqueza mía
Con ansia inútil suspirando peno,
Pero ¿qué digo? -Irrevocable suerte
También los astros a morir destina,
Y verán por la edad su luz nublada.
Mas superior al tiempo y a la muerte
Mi alma, verá del mundo la ruina,
A la futura eternidad ligada.

Autor: José Maria Heredia

Traducciò: Josep Lleixà.

IMMORTALITAT

Quan en l'èter fúlgid i serè

Cremen els astres en la nit ombriva

El pit de feliç melangia

I confús paüra segui ple.

Ai! Així giraran quan embolcallat en un llançol

Dormi jo immòbil en la tomba freda! ...

Entre l'orgull i la feblesa meva 
Amb ànsia inútil sospirant no tinc consol

Però què dic? -Irrevocable sort

També els astres a morir destina,

I veuran per l'edat la seva llum ennuvolada.

Mes superior al temps i a la mort

La meva ànima, veurà del món la ruïna,

A la futura eternitat lligada.