El concepte d'infinit escapa a la meva
comprenssió, faig esforços per imaginar que l'univers sigui infinit
com també per entendre que sigui finit i s'estigui expandint. Cap on
, al no Res?
Això es degut a que jo soc finit ,
estic a un nivell de l'espiral de la VIDA on només puc entendre
certes questions i altres intuir-les . Estic convençut que tal com
vagi ascendint, el coneixement s'expandirà i al millor arribo a la
conclussió de que els dos conceptes intelectuals son només Un.
Estic enganxat, pres en el mon de la
dualitat, i no puc raonar les coses si no és des de aquest pla.
Que he de fer?, deixar de preguntar i
preguntar-me? O aprofitar esclexes de llum de coneixement que escapen
d'algun lloc per tafanejar?
Fifo – Josep Lleixà`
2 comentarios:
Josep eres un gran amigo y eso es lo que importa, que das cariño y comprensión y dejas que te quieran y te comprendan. Un beso, Pris
Josep eres un gran amigo y eso es lo que importa, que das cariño y comprensión y dejas que te quieran y te comprendan. Un beso, Pris
Publicar un comentario