Tarda nostàlgica (és fotut filosofar)

Quant un va entrant en anys, el temps té l'efecte de la pedra que rodolant riu avall, modifica la ribera i alhora les seves rugossitats es van esmolant i la fan menys agressiva tot que comtinua el seu camí.

Evidenment parlo per mi. En el trancurs del temps magnifiques el concepte d'amistat, i poc a poc t'adones que el que tu penses i esperes d'un amic, no és correpost de la mateixac manera . Aixó fins cert punt és normal.

Arriba un moment que et planteges la pregunta Ques és un amic? I jo mateix em faig la definició i contesta: És aquella o aquell que t'obre el seu cor i sa casa (és cert que la casa no tothom la pot obrir, peró enteu la figuta literaria).

Resumint les Reis Republicans m'han fet encendre la bombeta “Bombilla” i des de avui ja no tinc cap interes en compartir coses amb qui no ho vol.

Per tant com ja no erem amics, ni a tu ni a mi ens sabra greu,

La pedra seguirà rodolant riu avall del temps, fins que quedarà ho ve engollida per una gran toll, o en un banc de sorra on l'aigua no te empenta.

Avui ha acabat el que jo creia que era una amistat. Gracies Reis Republicans. Ondia....... si estem en Juliol !!!!!!

Fifo - Josep Lleixà