Translate

sábado, 10 de diciembre de 2016

Embolica que fa fort (del llibre de la vida)


Embolica que fa fort

Un bon amic , amb una imaginació desbordant, crea histories que després les converteix en contes, relats novel-les i també guions de “culebrots” per series televisives, series de televisions de Mèxic i Centre i Sud América.
De la propera historia, ja te enllestit quasi el guío, i la productora de TV Mexicana li ha demanat que també dirigeixi el capítol.
Es un escriptor talentos, que ara mateix està a la cresta de la onada.
Esta en plena febre de creativitat. Ja ha definit els espais tan interiors com exteriors emplaçats a Mèxic i també ha seleccionat a les actrius i actors que intervindran.
M'ha ofert un paper secundari (es clar), pero jo que soc mandrós tinc certa recança a desplazarme, mes endavant igual accepto. Tot el que a veure amb la interpretació amb sedueix, ho reconec tinc un caràcter histriònic.
Ja te títol per la producció “Mentiras y Pasión”. Les diferents situacions de l'obra també.
M'ha enviat una sinopsis (el que jo publico, es una petita part) amb la petició de que jo la aconselli sobre el final, perquè en funció de mateix, se li poden obrir un ventall de possibilitats, per exemple si deixa un final obert , sempre podrà re emprende i continuar i convertir el treball com el principi d'una serie.
Doncs dit això , a continuació exposo una síntesis del que m'ha fet arribar.

Títol : Mentiras i Pasión
Llocs de l'acció : Mèxic , Una propietat agrícola i ganadera molt important.
En un medi rural, pero que te les noves tecnologies al seu abast.
Personatges:

E.- Propietaria del Ranxo .Dona jove , guapa i de bon cor, ha estat casada i ara està divorciada.

C.- Amiga de E i la principal colaboradora en tasques administratives del Ranxo, la seva ma dreta, dona de confiança. No viu al lloc de treball, viu en un poble proper.

D.- Ex marit de E, També adinerat que viu en un ranxo proper.

G.- Oncle de C, Capità de l'exercit mexicà, cap de una unitat de los “Cuerpos de Defensas Rurales"

J.- Un home ja madur, de bon veure ,amb esperit jove, ex monjo de la Abadia de Tepeyac , cult , amant de la poesia ,de bon cor i captivador. Viu a una ciutat propera , pero no te cap vincle ni coneix a ningú del Ranxo, excepte amb C. amb qui te una rel-lacio amorosa.

Argument (Unes pinzellades

C i J Tenen una rel-lacio bonica, prometedora. Tenen moltes coses en comú. Coincideixen en sensibilitat i gustos. Quan no poden estar junts es comuniquen per Internet.
En el transcurs d'aquesta rel-lacio, J a fet amistat amb amigues, amics de C. Pero des de la llunyania en tots el sentits. Entre aquestes amigues està E.

C a visitat a J diferents vegades i ara estan preparant el viatge de J al poble de C aprofitant les seves vacances.
El que ve a continuació, el meu amic guionista ho ha adobat be. El que exposo es una síntesis per no fer-me pesat.

Doncs tot anava amb normalitat fins el dia abans de que J enprengués el viatge. rep una trucada de C a J que plorant li diu, que no vagi, que ha tingut un afer amb un amic D ,que li ha agradat i que te ganes de repetir , tant es així que creu que será la seva propera parella.

J alucina, es rebota s'emprenya, plora, perquè a mes veu la historia tal com està explicada per C poc creíble. Evidentment no coneix a D.

Ella, talla tota comunicació ,i les seves amigues també excepte E i un amic .

J no sap qui es E. Creu que només te una rel-lacio poc propera d'amistat amb C.

Entre E i J Internet serveix per intercambiar converses sense cap rel-lacio amb el fets exposats. J no creia que hages cap nexe d'unió entre E i C. Mai C ho havia comentat.

Al mig d'aquest fets J s'ha assabenta que G un oncle de C cap de una unitat de los “Cuerpos de Defensas Rurales sabedor de la seva ideologia de activista a favor del moviment Independentista de Chiapas ha pogut influir negativament, ja que la familia son conservadors i gent d'ordre.

Principi del Final o del principi qui sap.

La situació ja no és tan tensa pero sense comunicació. J continua escrivint a E per Internet , parlant del que sempre han parlat, de poesia i de assumptes de caire social.

Un dia J rep un trucada telefónica de C que li pegunta . Tu saps qui es E ? no saps que es la meva jefa?. Tu saps que D la meva parella actual (o sigui el teu substitut) es el ex mari de E ?. No creus que E te está utilitzant en contra meva?

J alucina, està fotut en un “fregao” sense saber-ho. Que ha de fer?.


J és impulsiu, actua sempre a cops mig de seny, mig de rauxa i envia un missatge a D dient-li que no vol interferir amb res que pugi afectar la seva rel-lacio o sigui la seva amb C i molt menys amb la seva ex la E, !!! Quin embolic !!!
Quina imaginació del meu amic escriptor i director de cinema.

La cosa no acaba aquí, D Torna un missatge a J, en que li diu que ha se dir-li una cosa important, que ell D no es, ni ha sigut mai la parella de C. Si que son amics de la colla pero res mes.

Continua dient que aquell mateix dia dinarà amb E per parlar i intentar llimar mals entesos. I que la amistad entre J i E per ell no te cap importancia.

J No entén res, i es en aquest punt, i per seguir l'historia es quan el meu amic escriptor demana ajut.A
El director ho ha salpebrat prou be, que pinta aquí el Capità . Ha agafat mania al J per creure que es un element independentista subversiu?

La veritat, aquest final , pot ser un final trencadís, definitiu,. Aquí al meu amic se li acaba la possibilitat de continuar la historia,

ä) Potser que D i C trenquin la suposada rel-lacio. ?'
b) Que D i E arreglin les diferencies i tornin a començar. ?
c) Que D hagi utilitzat a C per fer reaccionar a E.

I en tots aquestes variants , quin paper i juga J?
a) Que es quedi com està, sol.?
b) Que C torni a seguir la rel-lacio trencada. ?
c) Que la amistat amb E agafi un caire romàntic i es facin parella.?
d) Que decebut del mon dels enganys, torni a ingressar a la vida monacal.?

Amic guionista de tu depen el final . El facis com el facis el public et felicitarà per l'historia tan inversemblant que has escrit i posat imatges.

Fifo – Josep Lleixà 20-11-2016.
Mentiras i Pasión


1 comentario:

ADELA FILBÀ dijo...

En realitat l'estructura és lliure o bé donada, no acabo d'entendre massa de què va.