VEUS
1.
del silenci aprens
d'esperar senyals.
és mirar-se en mirall trencat
lisonjear tot just la teva pròpia
imatge.
2.
del silenci aprens
a escoltar paraules avortades
conceptuant encara tota intenció
de néixer lliures.
3.
del silenci aprens
que la veu és pressentiment
llançat al vent de l'est
que tot ho arrossega.
4.
del silenci aprens
a ennoblir més mirades
que les que s'aconsegueixen concebre
enllà l'horitzó.
5.
del silenci aprens
que les emocions bateguen
en polsant l'imaginari
fusionant ànima amb veu.
6.
del silenci aprens
a dansar nua sense més abillament
que la poesia que allibera
la teva pròpia ànima.
7.
del silenci aprens
a trobar en la teva veu
la dolça finitud de l'existència
tan aliena a l'essència de l'espina.
8.
del silenci aprens
que cada paraula assumeix una història
i en ser pronunciada allibera el seu
inherent judici
sense més pretensió que ser concebut.
9.
del silenci aprens
a trobar-te amb els teus errors
prendre'ls de les ales i llegir
el seu càndid prec.
10.
del silenci aprens
que el bé prové de l'amor
i tot allò que el vulneri
ha de ser foragitat de l'ànima.
Luz Maria Lopez
No hay comentarios:
Publicar un comentario