Karma
revertit
Paraules
buides, inerts. Inexistents.
Mortes
com el nostre amor.
El
vas matar, recordes ?.
Potser
era més meu, qui sap …
Només
tu, per descomptat jo no.
Curiós.
Sempre
deies que mai deixaries que ningú em fes mal.
No
obstant això tu, vas ser el meu botxí.
Vas
matar qualsevol sentiment.
Del
dolor v aig passar a la decepció
i
després res.
Després
de dessagnar meu cor,
Vaig
pagar penitència,
la
solitud del mal amor.
Què
ignorant vaig ser,
maleint
la teva absència
la
falta de valentia,
La
teva incomprensió.
No
m'adonava la bellesa de la solitud,
ja
que el que fa mal no és estar sola,
sinó
ser-ho i sentir-se així;
jo
amb tu ho era, no sabia ni qui era jo.
I
després van venir els teus laments,
aquells
"no ploris", per mi no !!!.
No
plorava la falta teva,
és
que no em trobava jo.
Amb
el temps i sense saber de tu
vaig
millorar.
Vaig
aprendre a cosir,
i
saturant meu cor,
em
vaig lliurar a l'egoisme,
Tot
per mi i primer jo !.
Vaig
tormar a florir.
Carol Urra
10-10-2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario