Cor
nafrat
Tot
s'ha enfosquit,
no hi
ha dia ni nit,
Núvols densos carregats de llàgrimes de despit,
trons
que ofeguen el meu plor adolorit,
llampecs
d'escenes que fereixen la meva ànima trasbalsada,
Negra
ferida per tant neguit.
Perquè no vull posar-me al aixopluc de la tronada?
Massa
rima em diu l'amic,
més
que un poema és un desesperat crit.
Tornará
a sortir el sol una matinada,
i el
teu`plor es convertirà en fresca rosada.
Això
i així es la vida.
Ensopegar
una cop i un altre cop,
amb
el mateix còdol del camí,
per
no anar per la drecera segura,
que
ens porti al nostre incert destí.
Si,
Si però mentre jo ploro.
Fifo
- Josep Lleixà 15-10-2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario