Estic sol al fons d'un
mar hostil,
amb molta por, he baixat a
la negror
de la meva ànima
buscant-me.
Silenci, cap soroll, ni cap alga es mou,
tot es mort,
Angoixa, passa un peix ,
un record
el vull agafar s'esmuny
es a prop i a la vegada
lluny.
Ho he viscut, sentit o és
un somni?
Les bombolles del meu
respirar
es trenquen com els records
i es converteixen en res,
com jo.
Res com l'aire, una ficció
que ha durat un temps, per
fer-me il'lusio
de ser i no ser res
com les bombolles del
pensament.
Pujo a la llum?
La llum es veritat?
Qui soc ?
Vull sortir vencedor
per
rebre el mannà amagat
i
la pedreta blanca
en
la qual està escrit un nom nou
que
només coneix el que el rep.
Vull
saber si només
soc un record
Vull
saber qui soc, per pujar i quedar-me.
Fifo
– Josep Lleixà 16-3-2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario