Translate

lunes, 15 de septiembre de 2014

Avui necessito parlar


Avui necessito parlar 

 Avui necessito parlar sense dir res,
 Plorar sense vessar llàgrimes, 
Cridar en una cambra encoixinada de frenopàtic, 
on les meves paraules, la meva poesia no siguin escoltades.

 Necessito estar i no ser,
 perquè quan estic, sóc,
 quan sóc, estic
. Això és el que vull evitar. 

Necessito música que soni, en la meva ment malalta,
 però que no la senti la meva personalitat mundana
 i ,s'assereni el meu cor convuls, que plora de pena.

 Hi ha plors sense llàgrimes, secs,
 i orgasmes secs, sense saba.
 I crits que ningú sent, perquè ningú escolta.

 Fifo – Josep Lleixá 15-9-2014

4 comentarios:

Anna dijo...

aquest m'agrada ,és una declaració d'un estat d'ànim, que no és que ningú escolti,més aviat l'amagem...

Ups la foto que has posat, sempre em posa un nus a l'estomac, ha estat tan utulitzada per l'agorafobia !!! en el sentit de que l'autor supusadement patia una crisi d'angoixa en el moment pintat... sabies que en va ointar tres? I ara no recordo el perquè!.

Núria Bolívar dijo...

Emocions escrites.Escrits que l´ànima no pot explicar amb veu, només amb sentiments. Vosaltres els poetes igual que els pintors feu de conexió, perquè l´anima pugui expresar-se i donar-nos respostes d´allò més sorprenents.
Molt bons pensaments Josep.

Josep Lleixà dijo...

Gracies a les dugues amigues poetes, una amb amb les paraules escrites, l'altra amb el color, la profunditat, la forma, expressen els seus sentiments, per tant entenen molt be el que vull compartir. Les dugues fan Poesia. Besets

Francesca dijo...

Preciós!!