Translate

lunes, 28 de julio de 2008

Mitjançant la Negació

Es evident que com som uns éssers únics, i per ara sense possible copia, cadascú de nosaltres es comporta davant d’un fet, emoció o un altra reacció humana, moltes vegades de forma semblant però no igual. Sempre hi ha matisos diferenciats. Això be una mica a compte, per explicar com ha sigut el meu apropament a ERC.
Doncs jo diria que ha estat per el camí de la negació, desbrossant poc a poc les confusions semàntiques, polítiques, socials, etc. fins que les afirmacions han sortit per si soles.
Dreta moderada, europea, etc. Esquerra civilitzada, progressista etc. Del Centre tothom s’apodera, les dretes, algunes esquerres (esquerres?). Son catalans però....... busquen paraules per conformar l’explicació amb la finalitat de no donar una resposta “Políticament incorrecta”.
En voleu explicar com es pot entendre ideològicament, tot aquest garbuix, aquesta escudella barrejada?
Doncs jo vaig començar a fer-me aquestes preguntes:
Tu ets de dretes? Tens un gran patrimoni que defensar acosta de lo que sigui? Doncs no, visc del meu sou. ( Els mitjans de producció privats, si no son eina d’explotació, i generen riquesa, en la situació actual, son necessaris, no agafeu el rave per les fulles).
Est partidari del ordre, cal que sigui en detriment de las llibertat? Doncs no, ja que la majoria de vegades que s’invoca la defensa del ordre es per fins bastards.
I així altres, com si prefereixes l’escola pública o la privada?, O si prefereixo que m’ensenyen a pescar i no hem regalen el cubell de peix que cada cop està mes foradat. O si el militarismes es pot justificar si no es en termes econòmics. I les injustícies socials, la fam, els nens que moren de gana, les dones explotades, econòmicament, sexualment, etc. etc.
Doncs si no combrego amb aquestes coses, que son una petita mostra de lo que jo considero que el pensament de dretes es capaç de trobar-hi justificació es que SOC D’ESQUERRES.
Ja ha sortit la primera afirmació.

Soc monàrquic? Doncs no. En primer lloc perquè democràcia (entre altres coses) suposo, significa el dret a la participació del poble mitjança els seus representants per decidir en el afers que sobre tot, son molt importants . A mi en democràcia se m’ha fet alguna consulta en quant si la figura del rei (imposada en època de la dictadura) era necessària per la nostra Nació? Que jo recordi no. (!Ara si preguntaran, si la seva neta pot ser reina o SI !) com embolcallaran la pregunta per que o traguem?
“Fou sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285) que les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l’any 1283, el rei s’obligava a celebrar –General Cort- una vegada l’any amb la participació representativa de l’època, per tractar el bon estat i transformació de la terra. El mateix establia:
Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l’aprovació i consentiment dels Prelats , dels Barons , dels cavallers i dels ciutadans......
Així, doncs les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres braços que la componien, l’eclesiàstic, el militar, i el popular o cambra reial, lo General de Cathalunya veritable equilibri de poders entre el tres braços i el rei”.
El bròquil s’està florint tu ja m’entens. El cas es que no s’ha acabat el bròquil
TU JA M’ENTENS.
Evidenment els valors republicans tenen encara més pes en la meva decissiò. Valors que un bon amic d'ERC de la Torre explica i desenvolupa molt bè en un llibre.
Per totes aquestes coses i moltes més, he arribat a la conclusió de que no soc ni vull se monàrquic, i ara ve la segona afirmació, doncs soc REPUBLICA.

Amb tot el respecte i admiració per les seves gents. Soc andalús? NO, tot i agradar- me part de la seva cultura.
Soc basc? NO, tot i estar proper a les seves reivindicacions, especialment de autodeterminació.
Soc castellà. No. Encara que suposo (fa molt de temps d’això) estaria d’acord amb el Comuneros.
Doncs així, he arribat a adonar-me que soc català.
CATALA i prou sense cap mes adjectiu. O soc perquè vull ser-ho. Tercera afirmació .
Això es lo bo de la forma que entenem la catalanitat en el nostre Partit. Som catalans els que volem ser-ho. Els nats aquí, i els arribat de fora que poc a poc es van sentint identificats amb aquesta terra que es ho serà la dels seus fills i nets. No es una qüestió de raça, es una qüestió d’identificació, d’ilus-sio, i de passió, i suposo d’altres coses, que sabran explicar millor companys mes assenyats.
Diuen que l’ordre dels factors no altera el producte. Aquí es on entren lo que hem diem els matisos diferenciats. Amb aquesta barreja d’elements que conformen una forma de entendre la vida políticament parlant, suposo que cadascú de nosaltres posa un mica mes d’enfasis a un del tres esmentats, però procurant que el equilibri es mantingui.
Fa uns dies i per primera vegada vaig fer un espatlla de cabrit al forn, vaig posar-hi:

Força alls, que per mi son il·lusió.
La carn, una necessitat.
Les patates el complement.
La Ceba la passió.

Vaig posar poca ceba, i fora de temps, es va cremar i el plat no va quedar correcte ( no es una metàfora). Sort de l’all........
El proper plat seran cigrons, però em recorden a Fraga, no la de la Franja, el de la “ calle es mia”, i la veritat no se en que combinar-ho.


Josep Lleixà i Fernández

3 comentarios:

Anónimo dijo...

EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR-TE PEL BLOC. ESTÀ MOLT BÉ QUE CANALITZIS TOT EL QUE PORTES A DINS MITJANÇANT AQUEST MITJÀ I A MÉS EN POGUEM GAUDIR ELS ALTRES.

Pel que fa al tema. Segurament tu i jo hem arribat a les mateixe s conclusions per camins diferents.
La E d'Esquerra (esquerra es un partit d'esquerra no dogmàtica , malgrat que tradicionalment hi conviuen vàries tendències ideològiques com poden ser liberals, socialdemòcrates o socialistes,....)La R de Republicana , bé això porta implícit la independència, ja que només es pot ser república si ets un estat independent ( bé em podeu dir també en un estat federal o confederal, però caldrà abans que la reública es pronuncii en un signe o altre i això es diu autodeterminar-se)La C de Catalunya ni més ni més que volem aplicar la E i la R al nostre país que es Catalunya.

Xavi

markel dijo...

Fas afirmació de la teva ideologia en una época en que els grans partits politics a Espanya -els que disposan de complexes enquestes , d'experts en gairebé totes les materies que s'en duent milions de vots i que l'objectiu és asolir el poder per sobre de tot, las han abandonat. Ja no hi ha gaire diferencia entre esser del PP o del PSOE o votar l'un o l'altre.
La forta ideologia que va impregnar els partits politics a Espanya el segle pasat i que entre altres coses va donar lloc a un dolorós i sagnant conflicte civil , avui ha quedat totalment difuminada i ès básicament l'estética la que diferencia uns i altres. Comparteixent mateix model politic, ecónomic, social, gairebè tots monarquics, etc.etc. Els politics d'aquests partits majoritaris em fan recordar la famosa frase d'en Groucho Marx:... ¡¡.. Y aquests son els meus principis!!...però si no li agradan.... en tinc uns altres.
Els ciutadans tampoc sembla que sapiguem mol bè que ès aixo de la ideologia, avui, en general, el que fem i pensem es alló que ens diuen els mitjans que hem de pensar i de fer, es més fàcil i no cal que hi perdem gaire temps, ja ens ho donant paït i tot.

Vivim uns temps en que el neolliberalisme més potent s'apoderat dels estats i controla les nostres vides, els nostres pensaments i tot alló que s'en deriva . Ens diuen que hem de comprar, que hem de menjar i que hem de pensar sobre tot.
No ho tenent facil els joves avui dia, la societat que predeia George Orwell al seu llibre, 1984, ja és aqui.
Encara ens queda un espai de llibertat: internet, esperem que duri.

Josep Lleixà dijo...

En sinceritat crec que aquets blog comença en bon peu. Potser el inici d’un tema no tindrà “prou nivell” però les aportacions com la teva han de servir per continuar-lo si escau, tractar-lo des de diferents punts de vista, cosa que sempre serà positiva, i de segur el resultat estarà profitós. Gracies. Josep