La teoria marxista de la Naciò

M’estic retrobant amb antics treballs que havia fet temps enrere, I veig que hi han coses, definicions, que continuen sen d’actualitat. No tingueu por a la paraula “marxista”, poder la teoria està en desús, però certs plantejaments econòmics i socials per mi encara hores d’ara estan vigents. Els temps evidentment han canviat la Societat no es la mateixa, però hi han conceptes universals. Llegiu i opineu. -

El desenvolupament de la societat, determinat per els avenços dels mitjans de producció, engendra comunitats humanes , com són les res, la tribu, la nacionalitat, la nació. A la manera de producció de la comunitat primitiva corresponia l'organització gentilícia de la societat. La res era un grup economico-social a banda, independent, format per persones unides entre si per vincles de descendència comuna. Al desenrotllar-se les forces productives, les “gents” van créixer, es van desenvolupar, es van separar unes d'altres i es van agrupar en unions, en tribus, les quals a la vegada van passar a formar agrupacions tribals. Amb l'aparició de la propietat privada i de les classes, va declinar el règim de la comunitat primitiva. Els individus de les distintes “gents” i tribus agrupats per vincles de descendència comuna van anar mesclant-se cada vegada més entre si i establint-se en el mateix territori; i així van sorgir les anomenades tribus territorials. Les tribus van sortir del seu aïllament i van perdre la seva existència independent i el govern tribal va anar transferint-les a l'Estat; l'organització de la classe dominant en la societat . Dins de l'Estat, els individus ja no es van agrupar per parentiu, sinó sobre bases territorials. Les nacionalitats van sorgir de les tribus unides per la comunitat de llengua , en el període de transició del règim de la comunitat primitiva al de la societat de classes. La societat esclavista era un conglomerat de tribus i nacionalitats. En la transició del règim de la comunitat primitiva al modus feudal de producció al principi l'Edat Mitjana, van nàixer les nacionalitats de molts països. La nacionalitat no és encara la nació, sinó una agrupació de tribus afins pel seu idioma i el seu origen, que viuen en el mateix territori. Les nacions sorgeixen al desaparèixer la dispersió feudal, en l'època del capitalisme ascensional, sobre la base de comunitat de vida econòmica , relacionada al seu torn amb la creació del mercat nacional. La nació no ha de confondre's amb la raça o la tribu, ni amb la comunitat estatal o religiosa dels pobles, com pretenen fer creure la sociologia i la historiografia burgesa. La nació està formada per individus pertanyents a tribus i races diverses. La comunitat nacional no és tampoc la comunitat de l'Estat. La res, la tribu, la nacionalitat i la nació requereixen una llengua comuna , requisit que no sempre es dóna, en canvi en l'Estat. (El català, el gallec, l'èuscar són un exemple clar en l'Estat espanyol). La llengua nacional és producte de tota la història del poble, plasmat i consolidat com a nació. La llengua nacional es desenrotlla partint de la llengua de la nacionalitat corresponent, i esta prenent com a punt de partida la de les tribus que integren la nacionalitat de què es tracta. Sense la comunitat d'idioma els homes no podrien relacionar-se uns amb altres, ni crear una comunitat gentilícia, tribal, una nacionalitat ni una nació. La comunitat de llengua és per tant, un dels trets essencials de la nació, però no l'únic. A Catalunya i en les Balears per exemple parlem el mateix idioma i no formem una mateixa nació. Per què? Abans que res per que no habitem un territori comú. La nació es forma sempre com resultat d'una convivència prolongada i contínua entre els homes que viuen en el mateix territori. La comunitat de territori, és també per tant un tret de les característiques de la nació. Però tampoc ella, per si sola, basta perquè la nació sorgeixi. Per a això es requereix, a més, que els homes que parlen la mateixa llengua i habiten el mateix territori es troben units per llaços econòmics. I estos llaços sorgeixen amb l'aparició del capitalisme. Les condicions històriques peculiars que es forma i desenvolupa la nació determinen la peculiar fisonomia espiritual d'aquesta. La fisonomia espiritual de la nació reflecteix les condicions de la vida material del poble, la seva forma de vida particular , la seva història, els esdeveniments transcendentals que ha deixat fonda empremta en la seva vida i el desenvolupament ulterior de la nació. La fisonomia espiritual de la nació, o el caràcter nacional com també se li sol dir, és quelcom per si imperceptible, però que pot ser captat per quant es manifesta en la cultura nacional, en les característiques d'aquesta. Sintetitzant el procés històric de formació i desenvolupament de les nacions, va ser creada la teoria marxista de la nació, segons la qual “la nació és una comunitat humana estable, històricament formada i sorgida sobre la base de la comunitat de quatre trets principals , a saber: la comunitat d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada esta en la comunitat de peculiaritats específiques de la cultura nacional”. Sols la conjunció d'aquets quatre trets essencials formen la nació. Els intents d'afegir a aquets quatre trets un altre, a saber, l'existència d'un Estat nacional són profundament erronis. Això equivaldria a excloure de la categoria de nació a les nacions oprimides per l'imperialisme que no tenen un Estat propi.

(Konstantinov/ Lao Tsé)