El Musthafá un bon amic

Les histories com les del Musthafá son tan gratificants per la gent que treballem en la inserció de joves en risc d'exclusió social, que fan que t'esperonin a seguir la tasca tot i saben que la resposta el joves no es sempre tan positiva i no tenen un final tan esperançador. . Tot i així hem de saber detectar aquestes predisposicions i qualitats i ajudar-los per que les desenvolupen. Tots tenen quelcom de bò, cal fer-ho aflorar. A continuació l'historia, que està tan be encarrilada
que sobrepassa el que explico. Gracies Musthafà.

Musthafá sempre des de bon principi d’estar amb nosaltres, ha demostrat molt d’interès , curiositat, per aprendre coses, especialment la llengua, tan la castellana com la catalana.
Quan venia al espai, sempre que podia demanava que li apuntéssim i comentéssim, frases en català. Normalment declinàvem el present d’indicatiu de diferents verbs, que normalment ell escollia.
Degut aquest interès, sens va acudir, explicar-li trets propis de la nostra cultura intentant lligar aquestos en lo que creiem que son part de la nostra forma de ser (sempre hi ha excepcions).
Parlàvem de la sardana, intentant donar-li un simbolisme de germanor i solidaritat al fet de ser una dansa col·lectiva , tots agafats de les mans, sense distinció d’edat sexe, color, etc.
Li vam explicar, el fet casteller, (sense ser especialistes en aquestes construccions) però també intentant fer pedagogia, dient, que el esforç col·lectiu es imprescindible per avançar en aquesta societat. Explicant, que en aquestes construccions, tots els castellers juguen un paper igual d’important, tots es necessiten el uns als altres. Uns mes forts, altres en físics menys pesats , homes, dones, nens nenes, de diferents classes socials, amb diferents formació cultural, en fi, un reflex de la nostra societat, i al final els mes petits, els mes habilidosos, el nostre futur, (aixecadors, aixenetes) coronant la construcció i fen l’aleta com final d’obra feta amb solidaritat i amb l’esforç de tots plegats.
D’aquí va sortir l’idea, de que una de les formes possibles per intentar donar-li la possibilitat de que conegués gent i el coneguessin podria ser la d’intentar enrotllar-lo en una colla de Castellers.
El Castellers de Barcelona van acceptar la nostra proposta sense dubtar-ho en cap moment , Donem gràcies al Toni , als de la pinya, folre, manilles, canalla, etc. (son correctes aquests noms? La resta, part ja la coneixeu.
Creiem que es el principi d’una cosa important en la vida des Musthafà i la dels que el coneixem; la gent del Casal, els bons amics Castellers, que ens esperona a cercar solucions noves, que tenim al nostre abast, i a lo millor no ens adonem, perquè ens fa falta veure aquest interès per adaptar-se i progressar com persona, que està demostrant el Musthafà.
Gràcies nosaltres també estem guanyant en el teu exemple i amistat..
Jo sempre que el veig li dic “no vagis tan a la platja que et posaràs moreno” i ell somriu de manera tímida i educada (es així), acceptant la meva broma.

Josep