Translate

viernes, 25 de septiembre de 2020

Llàstima del campanar.

 




Llàstima del campanar.


Llàstima del campanar.

L'espadanya que el coronava

degut al vent i la pluja

i als anys que s'acompanyaven

va ser enderrocada.


Sobre la seva taulada

era la vigilant amatent

de la vida de tot el poble.

Sempre aguerrida, callada.


Amb dos vuits per les campanes

aquestes si que cantaven.


La menuda amb veu de soprano

la grossa amb un to majestuós

anunciaven al veïnat, alegries i dolors,

festa, foc, mort i vida.


Ha passat el temps

les campanes les mateixes

de L'espadanya pocs records.


Pot ser algun escolanet nostàlgic

les recorda amb melangia

quan en dies de vent fort

s'arrecerava al seu peu ,a prop,

al quan pujava al campanar

a fer sonar les campanes.

No hay comentarios: