Aniversari
de La constitució
catalana
de l’Havana
Joan M. Ferran Oliva.
L’Havana. Cuba
Durant els primers
anys del segle XX els catalans radicats a Cuba eren al voltant de
17.000. Estaven organitzats en nombroses societats benèfiques,
lúdiques i polítiques. Entre aquestes últimes destacaven el Centre
Català de L’Havana, el Catalunya Grup Nacionalista Radical de
Santiago de Cuba, el
Bloc Nacionalista Cathalonia de Guantánamo i
la Germanor Catalana de Camagüey.
Algunes tenien les seves pròpies publicacions i la més notòria fou
l’antològica La Nova Catalunya.
Al novembre del 1927
Macià inicià una visita a Amèrica on vivien nombrosos catalans. El
viatge esdevingué una veritable peripècia degut a que els governs
de Uruguai, Argentina i Xile, pressionats per Madrid, van interposar
tot tipus de dificultats. Finalment va arribar a Cuba el 15 d’agost
de 1928 però en aquest cas no va haver-hi obstacles a pesar que el
govern de torn aleshores no era precisament democràtic. Macià i
Ventura Gassol, que l’acompanyava, foren recolzats decididament per
les organitzacions cíviques del país, associacions patriòtiques
cubanes i personalitats que veien amb simpatia la causa catalana que
els resultava propera tenint en compte l’encara recent lluita
independentista de Cuba. L’entusiasme major, per descomptat, va ser
el de les societats catalanes separatistes. Cal destacar que el 47%
dels recursos econòmics rebuts des de l’exterior per Estat
Català durant els anys de la dictadura
de Primo de Rivera van provenir dels catalans de Cuba.
L’estada del dos
líders a l’Illa es va estendre fins al 13 d’octubre. Macià
havia encarregat a Josep Conangla Fontanilles, patriota i
intel·lectual català radicat a L’Havana, la preparació d’una
ponència de Constitució que serviria de carta magna provisional en
el moment en què s’assolís la independència de Catalunya i fins
que no s’aprovés una definitiva per mitjà d’un plebiscit.
L’assemblea
Constituent del Separatisme Català tingué lloc entre el diumenge 30
de setembre i el dimarts 2 d’octubre de 1928 a L’Havana. En les
sessions, entre altres qüestions, es va aprovar La
Constitució Provisional de la República Catalana i
la creació del Partit Separatista
Revolucionari de Catalunya, a imatge
del Partit Revolucionari de Cuba fundat per José Martí, l’apòstol
independentista cubà.
La Constitució en
qüestió consta de 302 articles i destaca pel seu contingut
progressista d’acord amb l’època. No és un instrument jurídic
perfecte però expressa l’ànsia independentista dels catalans.
Estableix per a Catalunya
la forma d’una “República tècnica,
democràtica i representativa”.
Adopta com a única llengua oficial al català i com a bandera a la
tradicional de les quatre barres però amb un triangle i un estel,
inspirada en la cubana. El vot és directe, la Cambra legislativa
és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de
Compromissaris. Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al
poble en els consells administratius de les empreses oficials i
privades i s’estableixen contribucions per al segur social de
vellesa i invalidesa. Autoritza als consells comarcals i a l'Estat
per a finançar o comanditar societats o empreses de serveis públics
a l’estil de les guildes
angleses. Declara la llibertat de culte, d’expressió i
d’associació. Estableix la igualtat de drets per a homes i dones,
incloent el vot femení. Prohibeix la vagància i la mendicitat.
L’Exèrcit és professional amb soldats voluntaris, però mantenint
el sometent
(milícia) per a casos d’emergència. L’ensenyança primària és
obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la
supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme
humanista”. Rebutja les fórmules
autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària amb altres
nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa prohibeix
les corregudes de bous i la boxa.
Macià va tornar a
Catalunya el 22
de febrer de 1931 després de 8 anys d’exili. Les eleccions
municipals del 12 abril d’aquell any van donar un triomf tan
absolut a les forces antimonàrquiques espanyoles que el govern en
ple es va sentir obligat a abdicar. De fet va ser un plebiscit. El
dia 14, anticipant-se en 8 hores a Madrid, Macià va proclamar la
República catalana
a Barcelona. En aquest moment, de forma tàcita i inclús no
percebuda, va començar a regir la Constitució provisional aprovada
en L’Havana el 1928:
per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.
La reacció de la
recent encetada República espanyola no va trigar. El nou govern no
diferia dels seus antecessors en matèria de centralització i Macià
es va veure obligat a acceptar l’autonomia imposada per Madrid.
Aquella ocasió va ser, segons les seves pròpies paraules, “el
dia més trist de la meva vida”.
La reacció dels
catalans de Cuba i en general d'Amèrica, va ser adversa a Macià. No
van entendre que hagués acceptat una autonomia en lloc de la
independència i va ser objecte de les més severes crítiques. A poc
a poc l’enuig va cedir pas a la raó. A l’octubre de 1932,
sorprenentment, la revista La Nova Catalunya, portaveu dels
separatistes i grups afins, va publicar un extens editorial titulat
“El despertar d’un somni: dels
núvols de la il·lusió a la petja de la realitat”. Expressava,
entre altres raons, el desconeixement de la conjuntura amb les
pressions de sindicalistes, anarquistes i altres moviments
d’esquerra. Impulsada per la consternació, la direcció de la
revista va prendre la insòlita decisió d’interrompre la seva
publicació fins data indefinida. Va trigar 10 anys en sortir de
nou.
La Constitució
Catalana de L’Havana és una expressió del deler dels catalans per
assolir la sobirania. Ara, al 2017, Catalunya es prepara per un
Referèndum que permetrà al poble expressar-se en tal sentit. Es
durà a terme, casualment, a la mateixa data que es va aprovar la
Constitució Provisional Catalana de L’Havana, fa 89 anys. Aquell
document mostrava el mateix afany que motiva actualment als
patriotes catalans.
Visca
Catalunya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario