El Follet Paco i el senyor Roca.

El Follet Paco i el senyor Roca.

El Follet Paco tot encuriosit i estranyat, em pregunta a què és 
degut tanta quantitat de paper higiènic emmagatzemat a una 
habitació de casa.
És cert , paquets i paquets de rotllos de paper higiènic de tots colors, textures i grossors estan ocupant quasi tota una habitació.

Follet – li dic – el màrqueting (segons la meva opinió) crea necessitats i després les intenta satisfer i per això engega campanyes de publicitat per recomanar la utilitat d'un producte.

Abans però fan que aquest producte sigui provat i avaluat per consumidors/es, que amb un criteri objecti , diguin segons el seu parer, avantatges , inconvenients, del producte a fi de poder-lo millorar, o fer-lo més atractiu pel consumidor/a.

El departament de màrqueting d'una empresa fabricant de paper higiènic, es va posar en contacte amb mi , per ser un del provadors d'aquest producte. Es veu que tinc el perfil adequat i alguna cosa més, que fan que el meu criteri sigui ponderat i equànime.
M'explico , per la meva edat , he viscut i participat en els grans canvis que s'han produït des de la meitat del segle passat al que portem del actual.

No entenc res – em diu el Follet -
Li dic – Als anys de postguerra hi havia manca de tot. Especialment les instal·lacions sanitàries , no reunien el confort i la presència de les actuals. El Sr. Roca no estava massa present, especialment en les cases de poble.

El Follet em pregunta – I com i on feies les teves necessitats?
Doncs a la comuna

La comuna ? Pregunta el Follet estranyat -
Sí un rectangle normalment de fusta, amb un cercle al mig per on transitava la matèria orgànica que el nostre cos hi rebutjava. Abans que ho preguntis et diré que era un lloc semi-tancat per mantenir la intimitat, proper al corral del garrí o l'estable del matxo o la mula de la casa, on anava a parar el que al nostre cos sobrava. Entens?

El Follet em diu – No acabo de lligar aquest passat amb el teu 
present de provador.

Escolta – li dic – per entendreu , t'has de situar en aquell context. No hi havia el que ara coneixem com paper de vàter, normalment en la petita estança hi havia un ganxo d'aram on havien enganxats retalls de paper de diari, que ja pots suposar per a que servien. - El Follet em mira somrient -

Doncs sí i a més, concretament en el meu cas, va ser on vaig aprendre a llegir texts i notícies que no tenien a veure amb els continguts de l'escola. Dit d'una manera poètica des de la comuna de casa meva, vaig viatjar pel món somniant històries, veient paisatges, imaginant rius, mars i muntanyes. És cert, la postura no era massa adequada per a la introspecció. Però va ser el principi de la meva curiositat per conèixer coses noves.
Doncs com et deia, he tingut moltes experiències pràctiques durant molts anys, en l'aspecte d'un cop finalitzar l'acte de defecar, procurar ser el més net i polit possible. Sabedors de la meva dilatada experiència, el departament de màrqueting i també el de Control de Qualitat de l'empresa fabricant , han demanat els meus consells.
El Follet em diu - Sense entrar en, massa detalls escatològics- fes-me una petita explicació de com organitzes la teva tasca.

El fabricant vol saber qüestions de tipus tant econòmiques, higièniques, com estètiques. No és el mateix utilitzar un paper senzill que un de capa doble, de prim o més gruixut. Amb dibuixos que el facin més atractiu o amb publicitat , que per cert és el que jo els recomano.

Com entendràs he d'improvisar sovint. Tot i així , ja tinc fet un pla  d'actuació. Segons com jo em sento , em decideixo per un o altre. Entens?.

He de ser objectiu i valorar tots els aspectes que he esmentat abans: Si és d'una capa fina ........ potser he de fer un doblec. Si és poc resistent...... perill. Si hi ha publicitat ....... pot ser contraproduent i propiciar estrenyiment. En fi l'important és que estan contents de les meves valoracions i consells per millorar els producte i em paguen bé.

Fifo – Josep Lleixà 21-12-2015