Reflexió recuperada al llegir una noticia a Facebook

Ser el primer

Anava el primer sense esforçar-me

marxava segur, fort sense adonar-me.

Vaig voler distanciar-me del grup.

Variant  el ritme vaig aconseguir allunyar-me,

però molt estranyat i cap-jup

vaig veure a un altre davant, a la llunyania.

El meu ego va quedar derrotat, vençut

com un pou sense aigua sec, eixut.

El vaig avançar fent un gran esforç

i em vaig quedar primer un altre cop.

Vaig voler distanciar-me del grup.

Variant  el ritme vaig aconseguir allunyar-me,

però molt estranyat i cap-jup

vaig veure a un altre davant, a la llunyania........

.........................................................

Així un cop i una altre cop

ja cansat de l’esforç d’aquest joc,

per fi he acceptat en el món el meu lloc.

No he variat el ritme, no vull allunyar-me,

faig el que haig de fer, sense aturar-me.

Ser el primer.

Fifo 1-7-2010