Immòbil, anònim, assegut sobre un esglaó

Bernat Carles 

Immòbil, anònim, assegut sobre un esglaó

Glaçat, de la indiferència del món injust

Esbosso, a l’ aire el desig d’un dolç sabor

Escapo, sobre cames que no recorden córrer



El bell record, m’esborra la mirada

Recobro, la melodia d’una vella cançó

Home, construït de mur i aigua glaçada

Encadeno una fuga d’idees mortes. El so?



Sota una ombra tíbia desdibuixada i gris

L’estel prega per deixar-lo volar

Un nen abandona al destí una bombolla suspesa

Oblida el món i desitja que creixi com una flor.