La cassalla

Al Joan Femenia amb estim

M’agradaria saber dir els versos

amb la dicció i veu potent del Paco Ibañez

“a cabalgar hasta enterrarlos en el mar”

O la de l’estimat Ovidi Montllor

“Ben cert, senyor!”

“Vam menjar el més bo. Perquè vull!

Perquè se que es pot menjar!”

Quan els escolte em fan estremir,

com sentint la música tremolosa

del bordó de la guitarra.

Veu ronca de cassalla, profunda, convincent

I a la vegada, nítida clara.

Jo assajo amb cassalla, però em falta sentiment

I trobar la mida justa , per no passar-me de voltes

I no decebre  al públic, a la gent.

Tinc un espill per mirar-me

és del País Valencià

veu potent, silencis que son crits.

Vull a prendre a recitar.

Que faig segueixo amb la cassalla?

Fifo –Josep Lleixà 19-8-2015