Translate

martes, 21 de diciembre de 2010

Entranyable, gracies Ferràn

Amics, bon amics catalans:
S’apropen els dius de Nadal i any nou i aquesta nit em sento particularment emotiu, més del que habitualment em sento quan soc a Catalunya. Permeteu-me un esplai amb vosaltres amb els que sento empatia i penso que em podeu comprendre.
Ja soc prou gran. Potser aquest sigui el meu viatge de comiat. Tan de bo que hi tingui altres oportunitats. Molts familiars i amics han desaparegut però Catalunya encara existeix. Tota ma vida he senti l’enyorança d’aquesta pàtria que tan m’estimo, potser per viure lluny. Si hi haques viscut aquí qui sap si no em sentiria tan català. En aquesta ocasió he tingut l’oportunitat de gaudir del procés de les eleccions les quals, amb totes els defectes que puguin tenir, em donen esperança pel futur de Catalunya. Se que els polítics, sovint, s’interessen no més amb la seva cadira però dins d’aquesta limitació em permeten ser optimista. Penso que 50 anys enrere i, fins i tot abans, les oportunitats i forma de sentir dels catalans no hi eren com és avui. Hores d’ara, en mig de la influencia espanyolista i estrangeritzant de tota mena, hi ha un desenvolupament de la consciencia que no hi havia abans. Avui, hi ha canals de televisió, rètols, periòdics i tota mena de publicacions catalanes que palesen un tarannà estimulant. El fet diferencial s’entén més que mai. Apel·lo a un exemple personal. La meva mare que no tenia cap formació intel·lectual ni patriòtica, se’n adonava de manera espontània. Per a ella els asturians, gallecs i altres espanyols eren diferents. En mig de la seva ingenuïtat deia: fulano no es espanyol, és gallec, o és asturià, o el que sigui, espanyola en soc jo i volia dir catalana. El missatge és clar. Confonia el nom, però se’n adonava de que la seva cultura era diferent: era catalana. La nació i el sentiment de pertinença és un fet espontani i sobreviu.
Avui gaudeixo d’aquestes experiències. No importen els partits anticatalans. Abans hi havia un Llerroux i altres pitjors. No ho veuré però estic segur que algun dia Catalunya serà independent, com van somniar tants patriotes. Encara ni hi ha, i molts. Jo em considero hereu d’aquells que a Cuba van somniar amb una pàtria catalana.
De vegades no puc evitar els paral·lelismes històrics. Les situacions no son exactament les mateixes però tenen punts de comparació vàlids. Al segle XIX Cuba intentava el seu alliberament. Cal tenir en comptes que en mig d’una població de poc més de un milió d’habitants hi havia molts integristes. Alguns nombres poden palesar la situació. Espanya va aixecar sobre les armes a 300.000 soldats. D’ells, 200.000 procedien de la península, en la seva majoria quintos que no sentien res per allò pel que lluitaven. Els altres 100.000 havien estat reclutats a Cuba. Alguns espanyols nadius residents a l’illa, però no pocs cubans que lluitaven contra la seva pàtria i a favor del colonialisme. Els cubans no més van poder arreplegar 35.000 combatents armats i tanmateix van aconseguir estendre la lluita a tota l’illa. Entre ells, un sitgetà anomenat Josep Miró Cardona que va arribar a ser general i cap del Estat Major del general Antonio Maceo. Va ser un il·luminat que en mig de la confusió patriotera d’aquells moments se’n va adonar de quin costat era la raó. Un cop alliberada d’Espanya, tot hom era mambi, és a dir, pro cubà. El mateix passarà a Catalunya el dia de demà
La situació no és exactament igual però l’experiencia ens pot mostrar que a tot època hi ha hagut persones que no se’n adonen de quin costat està la raó, de vegades per motius personals però majorment per ignorància. Son els anomenats blavers.
Fineixo, no us vull cansar. Perdoneu-me el meu esplai. És una forma d’adreçar-me a vosaltres en aquesta ocasió de Cap d’any. Tant de bo que els propers temps millori la situació del catalanisme més sà.
Adjunto una traducció d’un poema antològic d’en Pere Quart. La vaig fer per que el nostre declamador del Casal Català l’oferís en les seves presentacions
Bon cap d’any i un bon 2011,
Visca Catalunya !
Joan M Ferran Oliva

No hay comentarios: