Un bon amic es veu que va veure un programa de televisió – crec que és Catalunya opina - en que una tertuliana - l’única que havia – va fer unes manifestacions feministes tant exagerades i fora de lloc que el amic es va indignar, ja que passa per uns moments complicats en l’aspecte sentimental.
Per això em demana que li publiqui al meu bloc aquestes reflexions, – que a tramès a la tertuliana - que com podreu comprovar daten de milers d’anys, i que per ell són vigents. Jo no opino, faig de missatger que moltes vegades és perillós.
Decepció per causa de la dona
Doncs bé, jo trobo la dona més amarga que la mort el seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços. Qui és plaent a Deu se n’escaparà, però el desgraciat i quedarà pres.
Ja ho veus, això he trobat, deia l’Eclesiastès, esbrinant les coses una per una per fer-ne el càlcul; i el que el meu esperit també cercava, però que no he trobat: He trobat un home entre mil, però una dona, no l’he trobada entre totes! Per contra mira que he trobat: que Deu va fer l’home simple, i que són ells els qui s’han buscat les complicacions.
3 comentarios:
Si et refereixes a mi, Xato, el meu moment no és "complicat sentimentalment". És més aviat un problema de relacions pare-fills. El problema no és pas ser home o dona, sinó admetre que els nens necessiten pare i mare o no. Alguns sectors (malauradament majoritaris) del feminisme, volen perpetuar una situació absolutament anòmala derivada d'una legislació masclista arrelada en la cultura social pre-existent. Aquesta cultura atorga un paper a l'home (el de proveïment del sou) i un altre a la dona (el de la cura dels fills). En el moment actual, aquests dos papers s'han repartit força i ja no podem parlar de pares absents i mares-no-treballadores.
Mantenir una llei que concedeix el paper de custodi a la mare i el de pagador de pensions al pare és fora de lloc. Aquesta llei genera situacions de desequilibri i de poder que acaben en abusos i en situacions precàries. A més produeixen, també, mancances afectives en els nens i els educa en una societat desequilibrada.
Definitivament, les feministes que defensen aquesta mena de coses no són res més que masclistes encobertes.
No em puc referir a tu doncs no sé qui ets. A tot cas el escrit que em va fer arribar l'amic. volia ser un contrpunt exagerat de la exagerada disertaciò de la tertuliana al programa esmentat que deixava a parir a tots els homes. Josep.
La situació es producte del masclisme, a la que la dona s’ha anat acomodant. Qui diu que els fills estam millor amb la mare que amb el pare. Qui diu que una dona no pot maltractar psicològicament el seu home, o fer-li xantatge emocional amb els fills, que un pare pot estimar igual o fins i tot més que una mare. La discriminació positiva porta a aquestes aberracions legislatives que favoreixen a la dona pel fet de ser-ho i no a la persona independent del seu sexe. Diguem siboc però crec que un sistema millor és possible.
Publicar un comentario