Sóc una il-lusio que habita un cos humà,
una fantasia d'un Demiurg que ha tingut a be donar-me vida
Sóc un somni massa vegades convertit en malson.
Que visc a l-albir de caminar els camins que jo no he decidit transitar ,
perque no se on son.
A cada petjada deixo una engruna de pa,
per saber qui sóc d'on vinc o on vull anar,
però sempre hi ha un ocellot negre.
que esborra el meu rastre i transit per la vida.
He après al arribar a una cruïlla que
no decidir el camí o decidir és perdre la llibertat.
Tanco el ulls de la meva personalitat.
Escolto el Consell intern que no enganya i continuo caminant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario