De la cabra enamorat
Un
amic especial que s'anomena Pascual
fa
temps que viu feliç fora de Catalunya
li
agrada molt l'abadejo i per això viu a Portugal
de
tant en tant torna a casa i de Lisboa s'allunya.
Va
coneixe a Luisao, una nit de lluna plena
nit
de fados de "morrinya" de desenfreni
de
saudade, de promeses
i
de escomeses sense pietat
del
mulato ben dotat el portaba de cap.
Tot
principi té un final
el
Pascual es queixava que el Luisao li feia mal.
Les
relacions eren tenses, el Luisao no afluixava
i
cambiar el papers , deia que ara no tocaba,
El
meu amic emprenyat, la deixat,
busca
una relació més tranquila
menys
sexe desenfrenat i mes estima.
S'ha
enamorat d'una cabra
la
mes preciosa de la rabera
blanca
com la neu,
per
ell fins ara, una quimera.
banyes
recaragolades,
ulls
de mirada tendra,
bels
d'enamorada,
quanta
joia els espera,
l'amic
ha comprat dos cascs
si,
si, de motorista, i homologats
en
el d'ella, per que no amagui les banyes
i
el porti amb comoditat, hi ha fet dos forats,
Que
cofois que van els dos
ja
no els hi fa falta “Lambreta”
El
Pascual s'hi posa a sobre
i
llueixen més que un cometa.
Pero
al agafar un rebol
va
derrapar la Cabreta
i
el Pascual esglaiat
es
va descordar la bragueta,
Jo
no vull perdre l'equilibri
ni
que tu perdis la virginitat
però
el moment és tan delicat,
que
ens tenim que arriscar bonica.
Ella
va acelerar
hi
han maniobra certera,
ara
paro, ara arrenco
la
cosa va afianzar.
Ara
ella tot ho espera,
però
el poema es fa llarg
en
properes entregues
diré
com s'ho han agafat
El
Luisao i el boc de l rabera.
Fifo
– Josep Lleixà
(Tarda
de molta calor , tinc el cap mig emboirat
No hay comentarios:
Publicar un comentario