No tot és calitja

No tot és calitja

No tot és calitja ni nit fosca

en aquets temps de vent i boira espessa.

La gebrada del matí fred , trist, incert

es fondrà, s'esvairà si juntem mans i cors

i fem caliu bufant la flama del cor lluenta.

La neu, encara és blanca,

no deixem que sigui profanada

amb colors de rencunia

trapitjada per botes de cuiro dels arrogants

i malmesa amb les urpes dels lladres de somnis

Algún riu baixa terbol

ja arribarà el desglaç.

De natros, naltros, nosaltres

depen que llueixi la primavera.

I ho fará,

sortirà el sol que perseguira a la lluna

i les aigues cantarines del rierols

acariciaran amb suau bessada la ribera.

I els que no hauran volgut viure amb poesia

els i costarà sortir de la nit fosca de l'incertessa.

Si s'apropen els i direm com deia el poeta:

Tot està per fer tot es possible.

I els hi oferirem llampecs de llum i trons d'estima.

Fifo – Josep Lleixà 24-12-2018