No fa massa , en una ciutat en la que
vaig estar en un recient viatge, em va sobrevindre ua necessitat
imperiosa d'alliberar la bufeta. Vaig cercar uns urinaris públics, i
vaig ocupar un lloc lliure entre els receptacles blancs i de forma
ovalada, preparats per afavorir en l'intimitat aquestes necessitats.
Erem potser quinze homes pixant a
la vegada.
Jo em vaig traure la coseta (no
puc presumir de res) la vaig mirar, la
vaig acariciar amb ternura i ella em
va respondre donant-me una sensació de benestar profund al buidar ,
d'una nanera suau, tranquila acompassada, l'exces de liquid que em
sobrava.
Vaig eixecar el cap mirant a
esquerra i dreta als companys que compartien aquest acte sublim i oh
!!! tots estaven mirant el sostre.
Ja sabeu que soc impulsiu. Em vaig
emprenyar i crindant fort molt fort, posseit d'una furia redentora
els i vaig dir:
Pero que feu desgraciats !! dels
pocs moments durant el dia que podeu gaudir de la seva grandessa ,
mireu al sostre, despres voldreu que col-labori amb vosaltres en amb
altres menestesr. Descreguts , no es mereixeu el que teniu entre
cames.
Es va produïr un gran silenci
tots van abaixar el cap o avergonyits o rendint pleiteisia a ua de
les coses mes preuades que te l'home.
No soc masclista.
Fifo – Josep Lleixá 21-9-2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario