15 anys de caramelles a la Torre

15 anys de caramelles a la Torre

A la Torre es canten Caramelles des de principis de segle gràcies a diverses agrupacions corals que, sota el nom de "La Veu del Poble" han mantingut la tradició al llarg dels anys. Hi va haver un buit durant la guerra civil i des del 1962 al 2002. Des d'aquesta data cada any el diumenge de Pasqua un grup de Caramellaires creat a iniciativa de la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra surt, novament, a cantar pels carrers de la vila.

Doncs enguany  2017 , celebrarem els quinze anys d'aquesta nova etapa, en la qual he tingut la sort i privilegi de participar des de l'any 2007. Onze anys de cantaire al Grup de Caramelles dels Armats de la Torre.

Un dels motius que m'ha fet arrelar a Torredembarra  i sentir-me com a casa, ha sigut el haver gaudit de l'amistat dels cantaires d’aquest grup.

Per diferents motius, m'he sentit a gust en el si d'aquesta Entitat. Per mi, el principal, son les ganes de recerca i recuperació d'antigues cançons, cantades el diumenge de Pasqua pels carrers de la Vila, que han tingut i tenen els Directors, que suposa “Recuperar”  i mantenir velles, i belles tradicions.

El Armats de la Torre amb els seus passos i desfilades bellíssimes , posen l'emoció que s'endinsa als cors de creients i m'atreviria a dir, que també dels no creients, però amants de la tradició. 

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta .....

som els cantaires de  les Caramelles de la Torre i som els encarregats el diumenge de Pasqua de Resurrecció , amb cançons , anunciar  i fer participar als Vilatans de la joia del miracle de la resurrecció.

    La primera cantada. ja és una tradició dedicar-la a la Verge de Montserrat a l’altar que té en la Parròquia de Sant Pere.

Té la nostra terra la muntanya que l’enveja tot el món que és Montserrat.......

Finalitzat l'acte religiós comencem el recorregut pel poble, a la plaça e l’església.

Amb el cant de caramelles os venim a saludar......

Oh noies de la Torre , les que d'amor viviu, si us plauen cants de festa.....

Aquestes i altres cançons que escull el Director, son les que oferim al públic que cada anys ens acompanya.

Sempre arriben tard, sempre esbufegant, clar ,venen de lluny , són el Quimet i el Blas Girol.....

bon reforç, sempre fidels a la Colla i a la cantada.  Benvinguts manos.

  

 I comencem el recorregut.  Cant de Joia !!! 

Rostre gentil nineta  aixerida , surt ha escoltar.........

Si la mare era puntaire el meu pare pescador.........

Ja sentim la flaira del estofat de pop. El director dirigeix la Cantada i ens encamina cap el carrer Freginal.Fem diferents parades però unes ja son tradicionals,  Freginal cantonada Baixada Sant Antoni. Els amics de Cal Farreny Agràs ens esperem i també els porrons amb mistela , vi dolç i alguna cosa mes..... 

La Baixada de Sant Antoni ja la fem mes lleuguera :

Barqueta de blanques ales tu que vas volant volant.......................

Quan canten les orenetes....  com belluga la xalana no s'atura no està quieta si no fos......

 Ai els porrons. !!! Tot sigui per la tradició.

 Entre parada i parada mai deixem de cantar:

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta, la saragata mai s'ha d’acabar,  acabar. I ens comprarem una guitarrona i el que no balli el farem ballar...........

 Plaça de la Font, Carrer Antoni Roig, i unes parades per cantar i saludar a uns bons amics.

 Uns amics de la Pastisseria del carrer Nou ens endolcen la vida amb pastissos meravellosos, la cançó que els oferim parla d'això de dolçor.

      Ens durà Pascua Florida el matí ple de dolçor, amb un tast de goig de vida.......................

Avancem unes quantes cases, ja ens esperen al balcó. Aquí les cançons agafen un  aire mes mariner.

      

Fresc llebeig i mar bonança,  bona pesca ens enviden, Pescadors !!...........

El mar es bo, el mar es blau,..... vell pescador se’n va anar a viure mol lluny del seu mar....

Cantem les alegres cançons marineres, alegres i tristes anem a cantar......

Aquí es on s’escapoleixen, el Blas i el Quimet, potser van ajudar a cuinar “el pop amb patates”      Moltes emocions  per un dia, l'any que ve tornaran, segur.

 

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta, la saragat mai s'ha dacabar,  acabar. I ens comprarem una guitarrona i el que no balli el farem ballar..............

Jo conec una noia del Trempolí si, si, si ........

   

Ara, les últimes caramelles a Clarà. Allí es on ho donem tot. Veus potent. Tenim que anar a fer el dinar de germanor, que com cada any es un estofat  de pop amb patates . Cuinat pel pare d'un Armat i Caramellaire.

Tristor perquè fins dintre d'un any no hi hauran Caramelles. Alegres, satisfets, perquè hem anunciat i compartit l'esclat d'alegria d'un dia únic: Diumenge de Pasqua.

   

Muntanyes del Canigó fresques sou i regalades. Sobre tot ara l'estiu. Que les aigües son gelades. Sis mesos m'hi som estat, sense veure persona nada, si no un trist rossinyolet que en eixint del riu  del riu cantava.............

  

  Aquí amb algú li cau la llagrimeta. És de sentiment?  O del cigaló de sobretaula?

 Vinga fins l'any que ve.

(Un caramellaire. No diré nom ,es creu poeta, aprofita la confusió per omplir la carmanyola de pop en patates. Això ja és un clàssic de cada any)

Naltros som naltros ,naltros naltros........  i valtros

Fifo - Josep Lleixà   Setmana Santa del any 2017