Petit vals vienés ( Garcia Lorca)

Petit vals vienés

A Viena hi ha deu noies,

una espatlla on sanglota la mort

i un bosc de coloms dissecats.

Hi ha un fragment del matí

al museu del gebre.

Hi ha un saló amb mil finestres.

Ai, ai, ai, ai!

Pren aquest vals amb la boca tancada.

Aquest vals, aquest vals, aquest vals,

de si, de mort i de conyac

que mulla la seva cua al mar.

T'estimo, t'estimo, t'estimo,

amb la butaca i el llibre mort,

pel malenconiós passadís,

en les fosques golfes del lliri,

al nostre llit de la lluna

i en la dansa que somia la tortuga.

Ai, ai, ai, ai!

Pren aquest vals de trencada cintura.

A Viena hi ha quatre miralls

on juguen la teva boca i els ecos.

Hi ha una mort per a piano

que pinta de blau als nois.

Hi ha captaires per les teulades.

Hi ha fresques garlandes de plor.

Ai, ai, ai, ai!

Pren aquest vals que es mor en els meus braços.

Perquè t'estimo, t'estimo, amor meu,

a les golfes on juguen els nens,

somiant velles llums d'Hongria

pels rumors de la tarda tèbia,

veient ovelles i lliris de neu

pel silenci fosc del teu front.

Ai, ai, ai, ai!

Pren aquest vals del "T'estimo sempre".

A Viena ballaré amb tu

amb una disfressa que tingui cap de riu.

Mira quina riba tinc de jacints!

Deixaré la meva boca entre les teves cames,

la meva ànima en fotografies i assutzenes,

i en les ones fosques del teu caminar

vull, amor meu, amor meu, deixar,

violí i sepulcre, les cintes del vals.