Per Sant Jordi, la familia creix.

“Escampa la boira” és un recull de poemes, continuació dels dos anteriors treballs “ A la tardor....... poemes” i “Poemes d’hivern” en el que poso sobre el paper una sèrie de sentiments, reflexions, vivències, que he viscut durant el temps que ha durat la seva creació.

El present treball, no està ordenat per temes. Ho està amb un rigorós ordre cronològic que reflecteix el meu estat d’ànim en el moment de la seva escriptura: esperançat, content, trist, melangiós, confús, creatiu......

Ha estat gestat al llarg d’un any, això vol dir que a part de la meva predisposició natural a com tractar determinats temes o els esdeveniments que s’han produït durant aquest temps, el trajecte fet durant les diferents estacions de l’any, evidentment també ha influït en la seva composició. La primavera és l’esclat de la vida, un anunci esperançador de noves vivències; l’estiu, és llum, sol, mar, mosquits, estiuejants, molta gent, molt soroll..; la tardor ja comença a predisposar a la melangia, tot agafa un ritme més reposat, els colors canvien de tonalitat, les postes de sol ja són més poètiques ; i l’hivern convida al recolliment, a la reflexió, a mirar cap a l’interior d’un mateix per intentar esbrinar el perquè d’algunes coses. És temps de fer-te preguntes envers l’amor, la vida, la mort, la solitud, la incertesa, la insatisfacció, i tantes i tantes.

En l’escriptura d’aquest recull no hi ha un estil definit, perquè jo no tinc cap estil. Segons l’estat d’ànim del moment i el tema a tractar, em surt una manera diferent de fer, que poso sobre el paper. Així he escrit Haikus, també Tankas. Utilitzo sovint el sonet, m’agraden els acròstics, uns cops em poso “transcendent”, altres he emprat un llenguatge menys poètic i potser més filosòfic, intentant explicar la visió personal de qüestions com l’amor, l’amistat, en fi sobre el sentiments.

Repeteixo el que vaig dir en l’últim recull: Volent dir coses i poder-les guardar, la millor manera de fer-ho és escrivint-les. He escollit les presents perquè crec que reflecteixen prou bé la meva personalitat en aquest punt de la meva vida, que ha estat i és prou plena, tot i el to trist d’alguns del poemes.

Com repeteixo algun cop, no puc negar que hi ha certa pretensió literària en les coses que escric, però no és el més important. Principalment escric sobre sentiments, d’aquells que brollen des de dins, des d’aquell lloc on ni t’enganyes ni enganyes a ningú.

Gràcies.

Josep Lleixà.