No va ser un somni .
No havia tingut mai tant a prop el cos d’una Deessa.
Cos modelat a cops de cisell emulant a Afrodita,
de contorns suaus com meandres de riu tranquil.
Pell suau, per on els meus dits transitaven tremolosos
cap el cel,
foll, embriagat de luxúria i anhel.
Ulls que em encegaven al mirar-me amb passió.
Boca generosa, que sense parlar m’oferia plaer.
Pits
petits, turgents amb gust de mel,
Cabell rebel, que vaig rebregar amb fruïció.
No va ser un somni .
de tant en tant els Deus em fan regals.
Fifo - Josep Lleixà 13-9-2015
(Quatre estacions)
1 comentario:
Precioso el poema Josep. Besos
Publicar un comentario