He viatjat al no rés (Quatre estacions)

He viatjat sovint al no res

I sempre he retornat ple d’esperança   

Enyoro els núvols vuits de pluja,

el vent que només és brisa,

el sol que il·lumina i no crema,

la lluna que somriu en una nit serena.

Enyoro aquella mà invisible,

que  m ’ajuda’t a retornar al  mon conscient.

Enyoro el ser i no ser a la vegada,

no ser rés, en la vida de somnis imposats

i ser-ho Tot, en el mon del no res que em reclama.

Tornaré a viatjar al NO RES,

aquesta vegada per quedar-me

malaurat he sigut al creure que alguna cosa soc

els viatges han servit per dir-me que no soc rés.

Riu ressec sense aigua ,

foc convertit en cendra sense cremar-se.

Vull tornar a ser vent

Núvol, pluja, riu i lluna plena

Sol que il·lumina i crema.

Vull ser no res. I Tot.

Fifo – Josep Lleixà 14-7-2015

(Quatres estacions)