Hi han records de sabors antics que els tens tant ficats al cap, que tancant el ulls i cercant una imatge, l'associes amb un gust que en aquell moment tornes assaborir, De menut acompanyava al meu cossi Antonio a una finca propera al poble anomenada la Parenova que estava a un tret de pedra, era a les afores del poble. Els motius, eren diversos, anar a parar rateres, a collir figues de l'hort, a tancar l'aigua del rec, quan havia plogut a buscar caragols , sempre hi havia una bona excusa per anar-hi. Normalment ens arribàvem al llindar de la finca per on passava la sèquia on tenia un tros de terra i una caseta de pagès el tio Margato, un home que sempre ens donava conversa i ens oferia un pot de llauna.- d'aquells de les conserves de tomata -, per poder veure l'aigua fresca i abundosa de la sèquia que baixava del port. El pot estava sempre net, però rovellat tant per fora com per dins, cosa que afegia al gust natural de l'aigua un sabor a ferro, metàl•lic......especial que tant ens agradava. Ara a lo millor tindria una mica de recança – molta - de veure en un pot així, però aleshores sabíem que el tio Margato era curos, net i polit, si ell i bevia i gaudia d'una salut de ferro – mai mes ben dit – a natros no ens podia fer mal, al contrari mai vam patir d'anèmia tot gracies a l'aigua que bevíem en aquell pot tant especial. Quan recordo la Parenova, i el tio Margato sem fa salivera a la boca i sembla que estic tastant l'aigua de la sèquia.
FiFo - Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario