Translate

jueves, 28 de marzo de 2013

Hivern reflexió, Primavera esclat de Vida


 
La Creu i la Resurrecció són l'essència, el fonament, el com es pot explicar la grandesa del Cristianisme. Van lligades íntimament, sense una, l'altra no tindria raó d'existir, són complementàries, necessàries. Per si soles no tenen cap significat.

La Creu és l'hivern, la tristor, la melangia, temps de reflexió. El Armats de la Torre en les seves desfilades pels carrers del poble, amb el refrec del seus peus al terra empedrat i el so tan colpidor que s'endinsa a l'interior i et remou l'esperit, van netejant el camí cap a la Creu perquè els que anem darrere, ens sigui més fàcil l'arribada.

La Resurrecció és la Vida. Tot ha de morir per tornar a viure. Crist va morir per donar-nos a entendre que sense mort no hi ha vida.

Aquesta reflexió no ha de ser forçosament espiritual o religiosa, és pot aplicar a tots els ordres de la vida.

La Natura n'és un bon exemple. A l'hivern, el ceps sens cap fulla, recargolats, color trist, sembla que estiguin patint. Han de passar una etapa de preparació per la nova vida que vindrà.

La primavera, esclat de vida, de colors, d'olors, tot renaix. Els ceps s'engalanen de pàmpols verds per protegir del Sol el fruit, els propers raïms. Els ocells surten dels nius, la vida somriu.

Quantes i quantes vegades hem repetit en aquest curt escrit la paraula Vida? Moltes, la vida porta a la mort, aquesta torna a la Vida. Pot ser que tot sigui Vida?

Creu, Resurreció, Hivern, Primavera............. Vida.



Josep Lleixà - Setmana Santa any 2013.

No hay comentarios: