Amigos para siempre

Si, si, però franquista.... i aixó no es cura amb els anys. Josep

Me la bufa el Constitucional

*1625 – Conde Duque de Olivares:* “Ahora que os hemos asimilado y no
tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que
nos paguéis con impuestos”.

Mai ens han enganyat, som naltros els créduls.

Me la bufa el Constitucional
I la seva sentencia,
A mi l’únic que em val
Es l’Independència.

Ha sortit un rodolí, però no estic per fer conya. Ens estan engatusant, juguen amb els nostres sentiments i les nostres peles. Fan el joc de tira i arronsa:i naltros els i seguim. Ara prometo: Zapatero, ara passo el ribot, Guerra, (aquell que deia que allò del Montesquiu de la divisió dels poders se ho passava pel forro). Aquest eren els que en havien d'ajudar a estar integrats a un Estat Federal.
El Tribunal Constitucional decidirà o no, per un sol vot – crec que son deu magistrats - el destí de tot un poble durant dècades, mentre els nostres dirigents politics, els de casa, dedicaran part del temps i de l’energia de la campanya de les properes eleccions a acompanyar el fèretre de l’estatut plorant com planyideres, quan el que tindrien que fer d’un puta vegada es quelcom contundent.
Me la bufa el Constitucional i lamento que Catalunya no tingui dirigents d’alçada política. Així ens va. Josep.

Decebut si, emprenyat més.

La culpa evidentment la tenen els corruptes, els d’ara i els d’abans. Els del estat espanyol i els més propers a nosaltres o sigui el catalans. No val la pena dir noms perquè estan o tindrien que estar a la ment de tothom.
Bé, podeu pensar per dir això no feia falta escarrassar-se massa , teniu raó Però vull continuar amb la meva reflexió: La culpa la tenim la resta de la Societat i especialment els votants que d’una forma ingènua o no, continuem perpetuant ha a questa “pandilla “ de bandarres.
Fixeu-vos quina paradoxa, els partits tenen més o menys la seva clientela i a aquesta l’importa un rave la catadura moral dels que ens tenen que governar, administrar i en la majoria dels casos robar. Voten als seus perquè encara que sàpiguen que son corruptes això no te importància, a la fi els altres també fan el mateix. Em ve al cap una frase atribuïda a un dirigent sud-americà que quan li deien que un subordinat seu era un fill de puta contestava doncs si però es el nostre fill de puta.
Als partits, per aquestes qüestions no pateixen electoralment, per tant, perquè s’han de preocupar? Tenen una cort de fidels que pensen , si, es veritat aquestos individus són uns fills de puta però dels nostres. Dir que estic decebut es poc. Josep