D’acord que els lideratges han de ser forts, però em fan por, molta por els lideratges prepotents, els que son capaços de definir a la seva conveniència el que és la llibertat d’expressió, els que van deixant pel camí a companys que havien compartit un projecte comú pel fet de discrepar.
Em fan por els líders que havent apostat per un successor, quan aquest vol elaborar el seu projecte esportiu amb llibertat es desqualificat.
Com deia, em fan por els líders que sols esperen l’assentiment i/o l’adulació de la massa que els ha portat al lloc que ocupen. Una discrepància , es una traïció , sols ells tenen la raó.
La llibertat d’expressió consisteix en opinar dels diferents punts de vista, amb respecte ser exposats i en respecte escoltats. El dir sempre amén al que diu el líder, per mi es un altra cosa que no vull qualificar, allà cadascú..
El còctel que por sortit de la combinació de dues personalitats messiàniques pot ser explosiu. El fotut del cas es que ciutadans que volem L’independència del nostre País i amb la Regeneraciò Pólitica no sols com mitja sinó com a fi, estem si mes no desconcertats. Josep Lleixà
6 comentarios:
Certament, compatriota Josep.
Avui el TBO publica una altra enquesta on atorguen al Club de fans del Sr. Carretero la friolera de '0' escons.És evident que RCat està mort.
Com també és evident que en Laporta no només no té la força per revifar-lo sinó que es veu arrossegat al 'estercolero', envoltat de majares.
Benvolgut Josep, no és per res, però llegint el teu post, he arribat a la conclussió de que som dues ànimes bessones.
Una forta abraçada.
Certament, compatriota Josep.
Avui el TBO publica una altra enquesta on atorguen al Club de fans del Sr. Carretero la friolera de '0' escons.És evident que RCat està mort.
Com també és evident que en Laporta no només no té la força per revifar-lo sinó que es veu arrossegat al 'estercolero', envoltat de majares.
Benvolgut Josep, no és per res, però llegint el teu post, he arribat a la conclussió de que som dues ànimes bessones.
Una forta abraçada.
Que jo no ho vegi clar, no vol dir que molts altres considerin que són les persones adequades, això i les urnes ho diràn, tot i que no crec arrosseguin massa gen.Fan una estranya parella Carretero i Laporta, atès no saps de qual dels dos ten pots refiar menys, almenys aquest és el meu punt de vista. Laporta no enganya, és un trepa oportunista i aquí comença i acaba el seu discurs per més que intenti vestir-lo d'un nacionalisme que ni l'interessa ni se'l creu, simplement ha vist l'escletxa on col•larse i s'hi ha posat.
I aquest és el problema que tenim, una estranya parella que pretén dirigir la independència de Catalunya des de la dependencia de la seva pròpia inconcreció amb la percepció però que són els ùnics que realmente pretenen moure's en una direcció concreta i determinada.
Ja ho veurem, el que és cert es que semblen despertar l'interés d'una part de l'electorat i el ganxo de Laporta és o podra ser evident, jo no descartaria que tinguessin més diputats dels qui els hi atorga la pura lògica, ara la sensació és que no hi ha un ideari seriós i útil i cas de treure uns quants diputats, que faran?, ¿pactar amb algun altre partit o mantenir-se en l'equidistància que no duu enlloc?
Salut.:-)
Caldria que les dues formacions nacionalistes es plantegessin perquè és possible el fenomen Laporta, i perquè tenen tanta por.
Amic Josep,
Jo crec que el problema és que els polítics ens prènem per sibocs, i ens fan gruar amunt i avall segons el seu interès de partit o particular. En el cas de l’independentisme encara és més greu.
Un partit que es diu
independentista als seus estatuts, es troba ben a gust administrant l’autonomia,ben repapats amb llurs poltrones. Notem el seu pedigrí independentista, això si , quan s’acosten eleccions. Em recordem allò de la “Revolucion Pendiente”. Però vet aquí que apareix una opció independentista que semblava sòlida que a molts ens va robar el cor, tot era massa maco, ben aviat ens va mostrar el seu tarannà trencant-nos el cor quadribarrat i estel·lat. Els independentistes ens hem convertit en apàtrides, els líders no es mereixen alguns dels seus votants o militants. Ha arribat l’hora de que els votants demanem responsabilitat als líders i no a l’inrevés. Jo personalment ja he arribat a la conclusió que ha d’anar a votar, això si. Si és donem dues condicions:
1.- En un referèndum sobre la independència,vinculant i convocat pel parlament de Catalunya
2.- Quan es presenti a les eleccions una candidatura unitària ,amb la fí de la proclamació de la independència , i la constitució de la República Catalana.
(I com que crec amb la generositat dels polítics, se que això passarà, i ERC, les CUP,
Reagrupament , part de CiU ,part d’ICV ...... renúnciaran a presentar-se i demanaran el vot per aquesta Coalició Independentista Circumstancial.)
NO DUBTO DE LA GENEROSITAT DELS POLÍTICS EN VERS EL SEU PAÍS, DEIXANT DE BANDA EL PARTIDISME.
PER CERT SI AIXÒ PASSA DESPERTEU-ME DEL MEU SOMNI....
Companys content pel's vostres comentaris i més al veure que com a mínim tinc un seguidor oient del meu programa Ona Literaria. Gracies
Publicar un comentario