Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
domingo, 30 de noviembre de 2014
El nuvol blanc
El núvol blanc
Estava jagut a terra, les cames estirades els braços sota el cap, sentint l’olor de l’herba humida, relaxat. Els ulls mig clucs mirant el cel entre les escletxes que deixaven les rames de l’olivera centenària del meu jardí al moure’s pel suau vent.
Era un matí d’una temperatura agradable, amb sol, però sense fer calor. El cel estava clar, blau, lluminós. En mig de tanta pau, va aparèixer tot de sobte un petit núvol blanc, immaculat. Transitava a poca altura,con si anés a aterrar, lent sense presa, tenia tot el cel per ell.
De sobre vaig sentir com si em cridés, com si vulgues posar-se en contacte amb mi.
Vaig reaccionar a tota cuita. Vaig agafar l’ancora de la barca que tenia aparcada al jardí (visc vora mar) ,vaig embolicar les seves puntes amb un drap ben gruixut - no volia fer cap dany al nuvolet – i fen-la girar per sobre el meu cap - cedint corda - varies vegades per agafar embranzida, la vaig dirigir cap el cel, cap el núvol que havia enrellentint la seva marxa, tot esperant la meva invitació. Vaig encertar a la primera.
El nuvolet encara va continuar movent-se amb la direcció que portava, fins que la corda de l’ancora va quedar tensada.
Armat de valor, grimpant amb el peus i les mans, sense mirar el terra, vaig anar pujant per la corda fins arribar al núvol.
Tot i que era de consistència tova, vaig poder agafar-me fort, i assegurant-me de no caure fen l’últim esforç d’un salt vaig encabir-me a la part central del mateix.
Era com un núvol de cotó fluix però de tacte mes compacte, donava la sensació de que trepitjaves un matalàs de llana. En vaig a acomodar mig estirat, i el núvol em va embolcallar amb suavitat. Era com una abraçada amorosa de benvinguda.
Ja estava decidit, vaig recollir la corda que anava des de l’ancora a terra, per si algun cop tenia que utilitzar ambdues coses, vaig tancar els ulls i em vaig deixar endur pel nuvolet, a contemplar el cel des de l’altura i deixar que ell, el cel, em toqués a mi.
Fifo - Josep Lleixà
miércoles, 26 de noviembre de 2014
Guitarrero
Guitarrero
(Plagiando a Nicolàs Guillen)
(Dedicat a uns bons amics)
Guitarrero,
templa las cuerdas de tu guitarra
con suaves manos amorosas
para que el son que te devuelvan
llene de gozo tu espera.
Guitarrero,
tu eres un Angel bueno
que venciste la Barrera
que venciste la Barrera
y por fangos o bulerias
o con rumbas de Peret,
has entrado en sus sonrisas
que tanto la hacen querer.
Mora de la moreria
de Puigcerdà llegaste un dia.
El mar se vistió de gala
sin ti la plaza està vacia.
Para que el son sea perfecto,
tu has de colaborar,
con un solo de castañuelas
que supongo sabrás tocar.
Este és el amor , este es el amor travieso,
que hace suspirar.... y la guitarra tocar
.
Fifo – Josep Lleixà 19-11-2014
La caseta dels mil sons
La caseta dels mil sons.
La caseta aïllada, lluny del bullici dels sorolls impertinents dels humans, endinsada entre la natura que com un amant l'acarona, és un lloc per sentir, viure el silenci i els sons naturals de la natura.
La veu alegre del rierol que et dona el bon dia. El piular dels moixons delerosos frisant per trobar parella. El frec suau de l'aire a les branques dels garrofers , que fa que les garrofes xocant entre si facin un concert de castanyoles.
Doncs si això i molt més , pots viure i escoltar apropant-te a la caseta dels mil sons.
La poesia es torna sons o els sons poesia, quan has viscut en el seu interior, és el regal que cada dia ens fa la Natura. Avui plou, ahir va fer vent, aviat farà fred...
Casa de pedra gruixuda, segura, que els elements no poden vèncer. Però la taulada ja està malmesa. El vent , la pluja, han fet estralls entre les teules. Algunes volen viure la seva vida lliures.
Dia de vent: la taulada sembla un orgue monumental. Les bufades del vent ferint les teules, les fan emetre sons, cantar com ploraneres, que competeix-en entre elles, per fer els son mes esgarrifosos o tendres.
Ara es el plor d'un xiquet que demana pit, ara el crit d'un difunt que vol tornar, ara......... doncs si tots els sons imaginables.
Dia de pluja: Les teules sostovades, deixen passar gotes d'aigua que baixen disposades a fer música. El pis ja preparat amb “Povals” Palanganes” “Bacines” “pericos” i pots vuits de conserves de tomàquet i altres, que les acullen i comença el concert.
Cauen gotes gruixudes, altres mes fines, la seva cadència es desigual però rítmica. I Jo de director, fabulós.
De tant en tant buido els recipients i els i canvio l'ordre , per tant els sons ja fan un altra melodia, la mateixa pluja, el mateix director i música per encàrrec.
I així mentre la pluja amiga em regala les seves llàgrimes de goig. He de sortir al carrer amarar-me el rostre amb la seva frescor, i donar-li les gracies. Fins quan vulguis!!!!!. I li dic, cuida't de la humitat.
Dia de fred: Foc al terra, flama de mil colors i formes, i brasa que escalfa el meu cos, amb molts hiverns viscuts. Alimento la llar amb branques d'olivera, que la flama agraeix fent un ball sinuós, provocatiu.
Ja pressa, afegeixo troncs per fer brasa. Son de diferent grossor, uns ressecs per les hores al sol, altres humits per la rosada matinera. I comença el concert, com si fossin esclafits de pedra foguera. Espurnes que s'escapen al cel, flama que continua el seu ball i sons que ajuden a fer més meravellós l'espectacle. És hivern i no fa fred. Es hivern i escolto música.
Avui està plovent.
Fifo – Josep Lleixá 26-11-2014
martes, 25 de noviembre de 2014
Haikus marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)
Duo Ad LIbitum
Haikús marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)
Suaves olas
despiertan el corazón
dormido
del enamorado
lágrimas dulces,
ruedan por su rostro .
Ha visto parte del cielo
.
El viento sopla fuerte
llegado el temporal .
Hunde el amor .
Tú viento del sur
El amor , barca zozobrando .
Yo el marinero .
No nos hemos entendido .
Yo remaba contra viento .
Era demasiado el esfuerzo .
Viento enfurecido
.
Hicimos hundir la barca
Y el amor concluido .
Fuertes olas
dormiran
el corazón triste
del desengañado .
olas azules
dejan
espuma blanca
y ni un suspiro .
Fifo - Josep Lleixà.
Jesú M. Tibau a Bressol de Lletraferits
Bressol de Lletraferits té el encert de convidar a poetes de valua contrastada, als que per problemes de temps no els podem gaudir, son les servituds del directe de la Radio.
Postres de Músic" de Jesús M.Tibau :
Recanvi.
El primer amor mai s'oblida, això és cert, però no hem de permetre que es torni un fantasma. Unes cadenes que cal arrossegar com un càstig i ens espantin els bon moments d'ara. Ell ho entén, i per això es posarà la camisa nova , i la lluirà i veurà satisfet que li queda prou be,
Desdefinicions ( Magistral)
ditstància. Espai massa gran entre dos dits que intenten tocar-se.
ecomomia. Economia més morta que viva.
zerotisme. Que provoca una excitació nul·la.
utopista. Autopista sense peatge.
sucrealisme. Tendència artística que tendeix a endolcir la realitat.
sementiri. Lloc on els espermatozous reposen a la fi dels seus bellugadissos dies.
felicitast. Petita dosi de felicitat.
florçuda. La més forta de les flors.
hispànic. Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.
maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.
agrecultura. Art de conrear la terra i d’empassar-se els preus que imposen els majoristes.
amor platúnic. Amor sense variants ni sorpreses, condemnat al fracàs.
claveguerram. Lloc on haurien de fer cap totes les guerres
. contegiós. Relat breu que transmet emocions amb molta facilitat.
optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
paracaijudes. Paracaigudes que et traeix a l’últim moment.
neurronya. Neurona plena de brutícia per la manca d’ús.
llavirint. Lloc on predre’s buscant besos.
tourista. Turista que gasta pocs diners.
Postres de Músic" de Jesús M.Tibau :
Recanvi.
El primer amor mai s'oblida, això és cert, però no hem de permetre que es torni un fantasma. Unes cadenes que cal arrossegar com un càstig i ens espantin els bon moments d'ara. Ell ho entén, i per això es posarà la camisa nova , i la lluirà i veurà satisfet que li queda prou be,
Desdefinicions ( Magistral)
ditstància. Espai massa gran entre dos dits que intenten tocar-se.
ecomomia. Economia més morta que viva.
zerotisme. Que provoca una excitació nul·la.
utopista. Autopista sense peatge.
sucrealisme. Tendència artística que tendeix a endolcir la realitat.
sementiri. Lloc on els espermatozous reposen a la fi dels seus bellugadissos dies.
felicitast. Petita dosi de felicitat.
florçuda. La més forta de les flors.
hispànic. Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.
maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.
agrecultura. Art de conrear la terra i d’empassar-se els preus que imposen els majoristes.
amor platúnic. Amor sense variants ni sorpreses, condemnat al fracàs.
claveguerram. Lloc on haurien de fer cap totes les guerres
. contegiós. Relat breu que transmet emocions amb molta facilitat.
optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
paracaijudes. Paracaigudes que et traeix a l’últim moment.
neurronya. Neurona plena de brutícia per la manca d’ús.
llavirint. Lloc on predre’s buscant besos.
tourista. Turista que gasta pocs diners.
domingo, 23 de noviembre de 2014
Calçot vora la fama .de Escampa la boira
Calçot vora la flama
Tanco el ulls i et somnio.
Boca carnosa,
trenes molt negres,
ulls somiadors,
pits a la mida
turgents….. provocadors.
El somni es torna lasciu.
El flonjo es torna tibant
l’excitació…. un dolor.
L’ocell no pot entrar al niu.
I de sobte
com del calçot vora la flama
brolla la sàvia ufana
com la lava d’un volcà .
Són onades de plaer.
I tot esdevé miraculós.
El tibant, es torna flonjo
l’excitació…. goig complert
la teva imatge….. em somriu
I jo resto satisfet..
Obro el ulls i et somnio.
Fifo - Josep Lleixà
sábado, 22 de noviembre de 2014
El Follet Paco- Histories de la puta mili (Títol prestat)
El Follet vol estar assabentat de histories de la meva vida. És de l'opinió, que entre bons amics tant propers i de convivència diària, ha d'haver confiança que faci els lligams més forts. Ell fa preguntes i jo intento contestar-les en funció de si son pertinents ,o els meus records les abasten. I la següent es una de tantes:
Fifo perquè no parles mai de la mili?, oi que la fas fer?.
Doncs mira Paco, son histories per ser compartides amb gent de la meva generació, perquè els de la vostra, no les entendríeu i diríeu allò de: Guaita ja esta explicant “Sopars de a duro” (Ara d'euro). Però avui et contaré un tros de la meva estança per terres del Sàhara Español (SOE). Procuraré fer-ho curt.
Vaig estar destinat al Sàhara i a Sanitat, i el campament el vaig fer a Sidi Buya un campament de l'Aiiun. Tres mesos amb les seves vivències que no toquen explicar avui. Bé una si.
Un dia el capita em diu “ Oye tu catalán, haces cara de avispado (estos catalanes....) , a que te dedicavas en la vida civil?.
Doncs , pues mi capitan, soc dueño de un bar. Coño, tu me sives, mañana a hacer el curso de cabo. Ya está, ya me encargo yo que apruebes. I ja ho veus, caporal quasi a dit.
El destí final era Villa Cisneros , actual Dajla, viatge accidentat (dona per un altre capítol) amb molt de fred per la nit a coberta compartint les dugues mantes (una de cadascú) amb el recordat amic Mauri, (Ell ja no ho pot recordar).
Arribada a Villa Cisneros sans i estalvis jajajajaja. I formo al meu grup de sanitaris i dono la novetat al Capita metge que ens esperava. (Era Valencià i feia molt be la paella).
Arribem al aquarterament (una altre historia) ens instal·lem al barracó i el capita ens torna a passar revista. Tu, tu i tu los catalanes, destinados a la oficina. Hay alguno de vosotros que tenga antecedentes familiares relacionados con la medecina reproductiva ?
Uff que fort no?. I jo vaig recordar que el meu iaio, ferrer del poble, també quan feia falta, capava als burros (Enteneu el que feia?) i els guaria, i ho vaig dir.
Pues tu destinado con el comandante cirujano como sanitario y escribientre.
Anem per feina, primer ajut a la ciència mèdica. Hoy Lleixà vamos a hacer la primera evaluacion de la tropa em diu el Comandant i em dona una cullera sopera.
A la companyia ja estaven tots formats, pantalons i calçotets al garró i amb la titola fora, menys un que pobre noi. Estava avergonyit, doncs era efeminat i no volia que li veiessin aquella petita cosa que tenia entre les cames, Un altra historia, ho va passar malament molt de temps.
Cabo !!! em diu el Comandant , Actue!! i no em va quedar mes remei que forcejant traure-li la titola i abaixar-li els calçotets .
Ell pobre tapant-se amb les mans. Cert i trist.
Cabo prepare la cuchara , Tropa en posicion de firmes con la piernas abiertas veinticinco grados Ar!! Cabo Actue. Hi ha em tens a mi cullera en mà, sospesant els testicles dels companys.
Cabo su valoracion !!! Pero que volia el comandant que li digues jo dels ous dels meus camarades?. ¿Son de medida regular o tienen abelismo.? Que cony sabia jo mai n'havia vist tants i menys tocar-los amb cullera.
Vaig fer la meva valoració (suposo que era per un estudi antropològic que feia el comandant, doncs tenia que posar la procedència del soldat),. En definitiva volia saber qui els tenia mes grossos.
A Usted cabo ja se los tocaré jo cuando lleguemos a la oficina, aquí no se libra ni dios. Després ho va fer amb certa parsimònia. Quina fila que feien els soldats de la meva companyia especialment el Jose (despres Josefina).
Vamos a continuar la revision para detectar casos de fimosis. Va dir el Comandant . Con ritmo i cadencia a la voz de Ar !! todos capullen y descapullen, hasta que yo de la voz de alto. Usted tambien cabo !! Pero mi comandante entonces no podré seguir escribiendo el informe. Al Carajo el informe, aqui todos menos yo capullan y descapullan. Espectacle dantesc, Kaftià. Uns plorant, els altres rient i la majoria amb el ulls en blanc i sospirant.
El Follet em va preguntar, i tu Fifo com vas reaccionar?. Follet no em facis emprenyar que prou vergonya vaig passar.
M'explicaràs més anècdotes de la puta mili?. Doncs si has de riure amb aquesta falta de respecte no!!!!.
Fifo - Josep Lleixà 22-11-2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





